Rosalía: «No pretenc que tothom entengui qui soc»

Mai una artista autòctona havia passat pelPrimavera Sound embolcallada amb aquests honors de celebritat. Però Rosalía, que va entrar a la roda de premsa d’aquest divendres saludant amb un anglòfon “hi!”, ve d’un any trepidant, “sense caps de setmana”, muntada sobre l’onada d’‘El mal querer’ i bastant canviada respecte al seu pas pel festival dos anys enrere. Llavors va oferir un recital neoflamenc espartà amb la guitarra de Raül Fernández, Refree. “Però jo sempre he sigut canviant i espero continuar sent-ho”, va precisar davant una seixantena de periodistes tant locals com internacionals.

Rosalía torna a marcar estil amb el seu nou vídeo, ‘Aute cuture’, una cançó no inclosa al disc, on ret homenatge a les ungles llargues i afilades, i al ‘nail art’, en un entorn suburbà amb coreografies ‘kitsch’.  Una aposta estètica que, atesa la projecció de l’artista, ben bé pot crear tendència. Per a ella, aquestes ungles hiperbòlicament punxants són “un símbol de feminitat, amb el seu excés, portades a l’extrem amb fantasia i sentit de l’humor”.Sense oblidar que “gairebé poden ser una arma”,apunta rient Rosalía, que en el vídeo veu influències de Tarantino.

Consciència i llibertat

Però no sembla que el seu paper de líder d’opinió casi amb ella. “Els artistes que estan connectats amb ells mateixos i amb el seu entorn sempre són conscients que el que fan té repercussió. Però ser massa conscient és una càrrega tan gran...”, reflexiona sobre el seu influx en les adolescents. Està bé ser-ho, però no massa. Jo no pretenc que tothom entengui qui soc”, acaba, afegint una crida a la llibertat. “Sempre d’acord amb els meus principis”.

Tot i que el seu historial enfonsiles arrels en el seu aprenentatge a l’Esmuc i el Taller de Músics, per no parlar de l’èxit del seu debut arriscat, ‘Los Angeles’ (2017), la projecció mediàtica d’‘El mal querer’, la tardor passada, va causar un efecte atordidor en una part de la ciutadania: la que no la coneixia, per a la qual podia ser un ‘hype’ més. Rosalía sembla sorprendre’s quan li parlen de la prevenció que pot despertar el màrqueting. “Però, ¿què és el màrqueting?”, es pregunta. “Si ser creatiu amb el teu treball és màrqueting... Qualsevol persona que s’informi veurà el que hi ha darrere de tot això: 13 anys o més de feina per arribar fins aquí”.

Billie Eilish, a poc a poc

Els ‘beats’ d’‘Aute cuture’ els va gravar amb El Guincho fa dos anys, un exemple del temps que s’agafa amb els seus projectes. “No tinc pressa per publicar les meves músiques, vaig fent”, deixa caure. Com la seva cançó amb Billie Eilish, que acabaran quan totes dues aconsegueixin burlar “l’agenda boja” que tenen. Té una gran sintonia amb la cantant californiana: “em vaig sentir menys sola a partir del moment que la vaig conèixer”.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Un aspecte que la fa dubtar és la seva ubicació a la casella de la música llatina, tan àmplia i compartimentada. “És delicat”, reflexiona. “S’hi engloba tota la música en espanyol, però potser no és el mateix llatí que llatinoamericà. Jo soc de Barcelona i m’agrada fer música en espanyol perquè la meva formació és flamenca. Entenc que se m’hi englobi, però...”, expressa amb reserves Rosalía, que alhora veu en el reggaeton (gènere en què es va capbussar a ‘Con altura’, cita amb el colombià J Balvin), una forma de “música pop d’avui dia que cada vegada s’accepta amb menys prejudicis”.

‘Los Angeles’, tan a prop, tan lluny. ¿És possible que Rosalía torni algun dia a aquells cants antics? “Sempre ho és, perquè és preciós”, subratlla. “Però ara vull viure l’experiència de l’espectacle amb una intenció visual”.