Anar al contingut

CRÒNICA DE MÚSICA

Un Händel de luxe al Liceu

El Gran Teatre acull una 'Agrippina' banyada de virtuosisme

Pablo Meléndez-Haddad

Un Händel de luxe al Liceu

Va tornar al Liceu l’òpera de Händel ‘Agrippina’, estrenada a Venècia i l’èxit de la qual va portar al compositor a reutilitzar part de la seva música en algunes de les seves posteriors creacions angleses per al teatre, tal com era costum. La vetllada, en versió de concert i que s’havia escoltat dies abans al Teatro Real de Madrid, va comptar amb la direcció d’un entregat i entusiasta Maxim Emelyanychev qui, des del clave, va controlar un transparent Il Pomo d’Oro i una companyia de cant d’absoluta excepció.

Els cantants, davant d’una partitura netament teatral, van vestir el concert amb un encertat moviment escènic que va ajudar la comprensió d’aquesta joia del Barroc. Joyce DiDonato va demostrar trobar-se en un gran moment, resolent sense problemes la coloratura i l’ornament a la velocitat que es necessités, dibuixant una Agrippina intrigant, astuta i poderosa. En excel·lent estat també van comparèixer tant un Xavier Sabata sobrat com Otó –a la cuidada línia de cant va unir el seu bonic timbre– i Franco Fagioli en el seu esperat debut liceista, amb un Nerone virtuós, sempre present, desequilibrat i histèric, convertint el seu ‘Come nube che fugge dal vento’ en un dels moments més impactants de la nit; al costat de DiDonato no van sortir ni un moment del personatge, amb una complicitat també compartida per un Sabata sempre concentrat. 

Luca Pisaroni, Claudi, havia cancel·lat per motius de salut el precedent concert d’aquesta gira, però al Gran Teatre va cantar sense més problemes, tot i que el recolzament se li va veure una mica ressentit i la seva coloratura no va ser la més fluida, detall, aquest últim, habitual en el seu cant. Sempre impressiona escoltar Andrea Mastroni (Pallas), un baix de timbre cavernós i de greus extrems que fins i tot sap acolorir-los. La bellesa del timbre i l’accent dramàtic van ser les aportacions de la soprano Elsa Benoit com Popea, completant el ‘cast’ els correctes Carlo Vistoli (Narcís) i Biagio Pizzuti (Lesbus).