Roger Mas: «Els músics de jazz hem de deixar de pensar que som el nostre propi públic"

"Un solo meu funciona pas a pas, com si t'expliqués com cuinar un arròs: primer els ingredients, després el sofregit..." A Roger Mas -el pianista de jazz, no el cantautor- li interessa la claredat. I ho fa prou bé. Ho ha posat en pràctica al primer disc al piano sol de la seva carrera, 'Segles lligats', que presenta dijous (Jazz Cava, 22.00 hores) en la inauguració del 21è Festival Jazz Vic. Potser aquesta preocupació per fer-se entendre li ve de les seves hores de vol com a docent. La seva mare, per por que no tingués "una motxilla per parar el cop" si es dedicava a l’incert món del jazz, va insistir que a més de música estudiés una carrera. Mas va triar magisteri musical, i durant anys, a més d’exercir de pianista, ha sigut el director del departament de jazz del Conservatori del Liceu, on encara és professor.

També pot ser que aquesta inclinació per les idees clares i ben perfilades vingui del seu amor primerenc per Prince. "M’agradaven aquestes produccions que feia per capes: el baix, la bateria, les veus..." Li va agafar tan fort que de ben jove es va plantar a les oficines de les grans discogràfiques amb tota la innocència del món i una maqueta de música funk que havia gravat ell sol a casa seva. "¿Però tu tens banda? Busca’t un grup, torna i en parlarem", recorda que li van dir.

No va tornar mai a aquells despatxos. Va descobrir el jazz, s’hi va ficar de ple i des de fa més d’una dècada és un dels pianistes més sòlids i respectats de l’escena. És a l’agenda dels qui busquen un pianista fiable, és membre del grup del baixista Carles Benavent, i, tot i que ara es prodiga poc com a líder, de tant en tant dona sortida a alguna de les seves pròpies inquietuds. "Veig que en cada projecte tinc una veu diferent. És alguna cosa en la qual insisteixo als estudiants: la polivalència, adaptar-se a estils i persones diferents. És el millor que tenim com a músics. Perquè un conservatori és una olla", remata en una altra metàfora gastronòmica. "Tu ets la ceba, l’altre la pastanaga, el de més enllà el pollastre... Formes part d’aquest caldo".

L’impacte del directe

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Mas ha publicat dos discos gairebé alhora. 'Segles lligats', publicat per la discogràfica que va creure en ell des del principi de la seva carrera, Fresh Sound New Talent, és una aposta per fer una música "no tan complicada". Són composicions melòdiques i clares, modelades per la seva vida familiar. "Tocant i component a casa tinc un 'feedback' interessant. Si per exemple la meva mare o la meva sogra em diuen 'escolta, que bonic és això', veig que allà hi ha alguna cosa. Els músics de jazz hem de deixar de pensar que som el nostre propi públic". I ha comprovat que en directe funciona. "La gent surt molt contenta. En aquests concerts al piano sol venc més discos que mai", diu. Hi ha pocs espais per a aquestes músiques, però està convençut que la gran carta del jazz continua sent el cara a cara amb el públic. "A la meva dona, per exemple, hi ha discos que no li puc fer escoltar a casa. Però, en canvi, ve a un concert amb mi i la música l’apassiona. L’impacte del directe és el que ens pot mantenir amb vida".

També al festival de jazz de Vic, l’11 de maig, presenta una altra gravació recent. 'The call from the past' és un disc de retrobament amb dos antics companys, el bateria Marc Ayza i el contrabaixista Tom Warburton. Durant anys van formar un potent trio que llavors liderava el bateria, i ara la direcció la marca Roger Mas. El concert forma part d’una jornada dedicada a la discogràfica independent UnderPool, llar de les noves generacions de músics locals de jazz.