Anar al contingut

ESDEVENIMENT AUDIOVISUAL HISTÒRIC

'Joc de trons': ¿per què es veia tan fosca la batalla d'Invernalia?

Els experts aplaudeixen la decisió artística dels seus creadors i atribueixen a la compressió digital i les males condicions de visionament l'excessiva foscor del tercer capítol de la vuitena temporada, que va ser criticada per molts espectadors

Beatriz Martínez i Julián García

'Joc de trons': ¿per què es veia tan fosca la batalla d'Invernalia?

(Atenció, conté espòilers)

La batalla d’Invernalia, aquesta lluita a foc i gel en què els seguidors de Daenerys Targaryen i Jon Snow es van batre contra l’exèrcit del Rei de la Nit, forma part ja de la gran història de la televisió. El tercer episodi de l’última temporada de ‘Joc de trons’ va oferir una fascinant mixtura de tenebrisme pictòric, morts vivents, ‘kaiju’ fantàstic i ‘survival horror’ mai vista fins ara... pels que van poder veure-ho, o distingir-ho, a través de les ombres de les pantalles de televisió, ordinador o dispositiu mòbil. Perquè, més enllà del prodigi visual i narratiu enginyat pel realitzador Miguel Sapochnik i el director de fotografia Fabian Wagner, o de l’estremidor vol d’Arya Stark i la seva letal daga d’acer valyri, el gran debat entre l’excitada ‘grey’ tronista dins i fora de les xarxes socials va ser la foscor del capítol, per a molts exagerada, que podia obligar a aixinar els ulls per distingir detalls, o a apagar qualsevol font de llum o abaixar les persianes fins a convertir la nostra sala en una cripta. ¿Aquesta foscor gairebé tètrica era normal? ¿Era una audaç aposta artística a càrrec dels responsables de la sèrie que se’ls va acabar girant en contra? ¿O va ser un error tècnic d’HBO o Movistar+, les plataformes de 'streaming' encarregades de la seva emissió? 


“A mi em sembla meravellós que tot sigui tan fosc. És una decisió artística de risc destinada a provocar sensacions, a jugar amb els límits, que forma part d’una nova tendència fotogràfica d’experimentar amb la foscor. La pel·lícula ‘La llegada’, de Denis Villeneuve, era molt fosca. I la sèrie ‘La peste’, d’Alberto Rodríguez [Movistar+], sense anar més lluny, també era molt fosca”, comenta a aquest diari el director de fotografia Eduard Grau, nominat aquest any al Goya pel seu treball a ‘Quién te cantará’, de Carlos Vermut.

“Invernalia és neu, fred i nits molt fosques. Aquesta foscor era imprescindible per posar-nos en una atmosfera immillorable per a una batalla contra la mort, per intensificar aquest contrast entre la foscor-fred [de la mort] i llum-foc [de la vida]”, ratifica José Skaff, responsable de producció original del canal TCM i director de l’atraient distopia ‘Vulcania’. Per al cineasta argentí, no hi ha millor pla imaginable que el de la primera línia de defensa formada pels Dothrari i els seus sabres de foc endinsant-se en la foscor. “Des de lluny veiem com les torxes es van apagant. És una imatge silenciosa, però aterridora, magistral a escala narrativa”.

Segons l’opinió d’Eduard Grau, el problema, si és que n’hi ha, és de tipus tècnic, però no precisament dels responsables de la sèrie. No en va, el capítol en qüestió va tenir un pressupost rècord de 15 milions de dòlars, i en el seu rodatge es van fer servir ni més ni menys que 11 setmanes, en un rècord absolut de la història de la televisió, així que per focus no seria. “La gent hauria de veure aquests productes de la millor manera possible, amb la televisió ben calibrada. Si no és el cas, i a sobre l’'streaming' tampoc és perfecte, és normal que s’acabi veient malament i sigui frustrant per a l’espectador", afirma el prestigiós operador català, que elogia la tasca del seu col·lega Fabian Wagner, responsable també de la fotografia de 'Liga de la Justicia' i 'Overlord'. “És un paio molt interessant, amb un feina estilitzada i agressiva visualment”, assegura Grau.

Errors de la compressió

Assumit, per tant, que el problema de la negror extrema no és de tipus artístic, el director de fotografia Pol Turrents explica amb detall les dues qüestions fonamentals que ajuden a comprendre per què molts espectadors van ser incapaços de veure res entre el clarobscur: d’una banda, el sistema de compressió digital de l’original per poder ser emès per 'streaming', que provoca errors; i de l’altra, que l’espectador no sol veure la televisió en les millors condicions possibles. Deixem que s’expliqui el tècnic català: “La gent no veu els errors de la compressió digital quan la imatge té molta llum. El problema és que aquest capítol de ‘Joc de trons’ era molt fosc, amb un 90% d’imatges que eren gradacions de grisos foscos. Les televisions actuals estan pensades per a gradacions del negre al blanc. Però si passes de gris fosc a un altre gris fosc abans d’arribar al negre, de cop et surt una ratlla negra. Això és perquè el sistema de compressió no és capaç de processar tanta informació en tan poc rang”.

Dit d’una altra manera, les transicions no són nítides, sinó en forma de tall abrupte, i això és el que percep l’ull com una cosa molesta que obliga a un esforç extra per captar els detalls: “Si apuges la brillantor, a la part de núvols hi ha com partides de Tetris que es mouen, quadrets, línies fosques que es tallen. Aquest defecte es diu 'banding' i només és a la televisió”.

Consells per ajustar el televisor

Quant al tema de les condicions de visionament, Turrents, ai, es posa les mans al cap: “Tinc un amic que em diu que ha vist l’episodi al balcó, i es queixava que no veia res. Només faltaria. Així no es veu ni ‘Médico de familia’. La gent està veient HBO o Netflix de qualsevol manera, enmig del carrer, amb la qual cosa no es perd només l’experiència, sinó el contrast de les imatges fosques”.

El tècnic ens recomana buscar al menú de la nostra televisió els anomenats perfils de color i triar el ‘mode cine’. I per als més valents, aconsella entrar als menús avançats i posar en ‘off’ totes les opcions de reducció de sorolls i similars. “Tot això, per descomptat, no serveix de res si no tenim les persianes abaixades i els llums apagats”.

Al cine s’hauria vist perfecte

"Aquest episodi, en un bon cine com el Phenomena, s’hauria vist de la rehòstia", assegura amb entusiasme Turrents. Aquí el tema, com apunta Grau, rau en una qüestió tècnica que poc té a veure amb l’equip artístic i de producció de la sèrie. “La cadena HBO ha sigut molt valenta, perquè ha pres molts riscos estètics i narratius: ha posat la imatge al servei de la història, no de la tècnica. Fer coses tan fosques per a televisió és perillós, perquè la gent s’acaba queixant sempre”. En aquest sentit, i segons l’opinió de Skaff, l’aposta artística per la tenebrositat “ha sigut un altre truc magistral dels creadors per magnificar aquest espectacle aclaparador en què s’ha convertit la sèrie. Realment han sigut valents per enfrontar-se a la norma i en ocasions mandat de les grans cadenes, per saltar-se les regles i arriscar al servei d’una atmosfera d’un relat”.

Temes: HBO Joc de trons