'Vitoria, 3 de marzo': recuperar l'oblit

Són molts els capítols foscos de la història recent d’Espanya que romanen en l’oblit o que encara no han sigut justament reivindicats. La pel·lícula ‘Vitoria, 3 de marzo’,s’encarrega de recuperar un d’aquells episodis que van tenir lloc després de la mort del cabdill per demostrar que la dictadura encara es trobava representada dins del sistema a través d’un rígid control de les llibertats i la utilització de la por i la violència com a armes de repressió.

Notícies relacionades

'Vitoria, 3 de marzo': crònica d'una matança policial

El Último de la Fila: «La gent vindrà a sentir les nostres cançons, no a veure’ns a nosaltres pel nostre físic»

El director Víctor Cabaco intenta enregistrar de forma gairebé documental tots els successos que van desembocar en la coneguda matança del 3 de març, quan les forces de l’ordre van irrompre en una assemblea de treballadors, en vaga per millorar les seves condicions laborals, i la reunió va acabar convertint-se en una carnisseria. Per a això, per remarcar la veracitat i el realisme, utilitza gravacions de l’època i imatges d’arxiu que es mesclen amb la ficció per intentar emular una continuïtat estètica.

Més pegues s’haurien de posar al mecanisme narratiu (les trames d’amor i gelosia no acaben de funcionar) que s’utilitza per sustentar la pel·lícula, a través d’una família atrapada entre l’estancament ideològic dels progenitors i la voluntat de canvi per part de les noves generacions. En qualsevol cas, un exemple de cine polític sòlid, íntegre i allunyat de temptacions emfàtiques.