'Vitoria, 3 de marzo': recuperar l'oblit

Són molts els capítols foscos de la història recent d’Espanya que romanen en l’oblit o que encara no han sigut justament reivindicats. La pel·lícula ‘Vitoria, 3 de marzo’,s’encarrega de recuperar un d’aquells episodis que van tenir lloc després de la mort del cabdill per demostrar que la dictadura encara es trobava representada dins del sistema a través d’un rígid control de les llibertats i la utilització de la por i la violència com a armes de repressió.

Notícies relacionades

'Vitoria, 3 de marzo': crònica d'una matança policial

Mor Hermeto Pascoal, «el bruixot» de la música brasilera

El director Víctor Cabaco intenta enregistrar de forma gairebé documental tots els successos que van desembocar en la coneguda matança del 3 de març, quan les forces de l’ordre van irrompre en una assemblea de treballadors, en vaga per millorar les seves condicions laborals, i la reunió va acabar convertint-se en una carnisseria. Per a això, per remarcar la veracitat i el realisme, utilitza gravacions de l’època i imatges d’arxiu que es mesclen amb la ficció per intentar emular una continuïtat estètica.

Més pegues s’haurien de posar al mecanisme narratiu (les trames d’amor i gelosia no acaben de funcionar) que s’utilitza per sustentar la pel·lícula, a través d’una família atrapada entre l’estancament ideològic dels progenitors i la voluntat de canvi per part de les noves generacions. En qualsevol cas, un exemple de cine polític sòlid, íntegre i allunyat de temptacions emfàtiques.