28 febr 2020

Anar al contingut

novetat musical

Escolta 'Hello sunshine', el primer senzill del nou disc de Bruce Springsteen

La cançó remet poderosament a l''Everybody's talkin' de Harry Nilsson

Bruce Springsteen no va mentir dijous a l’anunciar a Twitter que ‘Western stars’, l’àlbum que publicarà el 14 de juny, té "cançons basades en personatges i extraordinaris arranjaments orquestrals a l’estil cinematogràfic".

Aquest divendres s’ha difós el videoclip de 'Hello sunshine', el primer senzill del disc, i sense cap dubte l’escola és la dels arranjaments orquestrals a l’estil cinematogràfic. De fet, la cançó remet poderosament a la versió de Harry Nilsson d’'Everybody’s talkin'' escrita per Fred Neil el 1966. La lectura de Nilsson (company principal de John Lennon durant el seu 'lost weekend', això és, el desmarxat període que va viure entre 1973 i 1975) es va convertir en un gran èxit al ser inclosa com a tema principal de la banda sonora de ‘Cowboy de mitjanit’ (1969).

‘Hello sunshine’ també reafirma les paraules en què Springsteen situa la inspiració de ‘Western stars’ en el pop californià de finals de la dècada de 1960 i principis de la de 1970. No només perquè Nilsson pertanyia a aquest cercle, sinó també perquè al lloc i el període en qüestió es va produir una exquisida destil·lació en clau pop del country de Nashville, i a això remet el senzill springsteenià.     

‘Western stars’ és el primer àlbum d’estudi de Springsteen en cinc anys. L’àlbum es va gravar principalment a l’estudi que Springsteen té a Nova Jersey, però també hi ha gravacions realitzades a Califòrnia i Nova York.

13 cançons

Les 13 cançons de ‘Western stars’ inclouen una àmplia gamma de temes nord-americans, de carreteres i espais desèrtics, d’aïllament i comunitat i la permanència de la llar i l’esperança. Ron Aniello va produir l’àlbum amb Springsteen i toca el baix, el teclat i altres instruments. Patti Scialfa proporciona veus i contribueix amb arranjaments vocals en quatre cançons. Els arranjaments musicals no només corresponen als instruments de corda, vent i el 'pedal steel', sinó que també inclouen aportacions de més de 20 músics més, entre els quals Jon Brion (que toca la celesta, el Moog i l’òrgan Farfisa), així com les col·laboracions dels artistes David Sancious (un dels primers membres de l’E Street Band), Charlie Giordano (que va començar a col·laborar amb el ‘Boss’ en les Seeger Sessions) i Soozie Tyrell (la violinista de l’E Street Band). La barreja de l’àlbum va anar a càrrec de Tom Elmhirst. El disc és el primer treball d’estudi de Springsteen des de 'High Hopes' (2014), tot i que en realitat aquest disc era una amalgama de material antic no editat, noves versions de peces ja conegudes i versions en estudi de cançons ja editades en gravacions de concerts. Alguns dels aspectes que han transcendit de ‘Western stars’ (gravat sense l’E Street Band, la temàtica de les cançons...) situen el treball en la mateixa línia de discos com ara 'Devils and Dust', 'The Ghost of Tom Joad' i part de 'Magic'.


Llista de cançons:

1. Hitch hikin’

2. The wayfarer

3. Tucson train

4. Western stars

5. Sleepy Joe’s Café

6. Drive fast (The stuntman)

7. Chasin’ wild horses

8. Sundown

9. Somewhere north of Nashville

10. Stones

11. There goes my miracle

12. Hello sunshine

13. Moonlight Motel

Fem un recorregut pels discos més esperats d’aquest any.