'Vengadores: Endgame', la lírica dels superherois

L’univers cinematogràfic de Marvel s’ha dissenyat meticulosament en els últims anys per assolir un opus gloriós. ‘Vengadores: endgame’ és aquest ‘crescendo’ final del gènere líric, com si tots els que han ideat aquesta magnífica obra coral que és la saga de ‘Los Vengadores’ –incloent les pel·lícules d’Iron Man, Capitán Amèrica, Thor, Black Panther, Spider-man, Guardianes de la Galaxia, Ant-man, Hulk, Dr. Strange i Capitana Marvel- pensessin en una òpera canònica amb els seus moments dolços, les seves situacions violentes i tràgiques, els finals feliços o tristos.

La primera part d’aquest final, ‘Vengadores: infinity war’, va deixar els seguidors en estat de xoc. La dissolució literal de tants personatges en els plans finals deixava un pòsit d’amargor alhora que generava expectatives incertes. ¿I després d’això què?, ens preguntàvem fa un any. ¿I ara què?, continuem plantejant-nos quan les tres hores de ‘Vengadores: endgame’ arriben a la seva fi com una exhalació. 

Notícies relacionades

Un edifici centenari augmenta la febre del ‘coworking’ a BCN

Les sèries d’espies continuen enganxant fort

La temptació de l’‘spòiler’ és innegable, ja que no es pot entendre una lectura crítica del film sense recórrer a alguns dels elements que han decidit utilitzar els guionistes i els directors per dotar d’envergadura i coherència aquest tram final de la gran saga en la qual s’han convertit els films de ‘Los Vengadores’, en col·lectiu i per separat.

Sí que podem dir que res ha sigut deixat a l’atzar en les aparicions i desaparicions dels personatges crucials. O en la definició del dolent de la funció, l’apocalíptic Thanos, que va decidir eliminar el 50% de l’espècie humana i que, a tota hora, es presenta i avalua lluny del clixé del simple antagonista. O en l’intent de continuar humanitzant, via quotidianitat (els elements familiars que corresponen a Iron Man i Ojo de Halcón, la vulgaritat cervesera en què ha caigut Thor) o sentit de l’humor (el film abunda en comentaris irònics fins i tot en les situacions èpiques) a aquells per a qui tenir poders continua representant una gran responsabilitat.