Acull un supervendes: Nando Reis, al Casino L'Aliança

“¡Olá, boa noite!”. No és la salutació que un esperaria al presentar l’entrada del concert a la porta delCasino L’Aliança,teatre emblemàtic de Poble Nou vinculat als ateneus populars del segle XIX i que aquest any celebra el seu 150è aniversari. Una parella del barri surt al vestíbul per mirar el cartell del concert que ha convocat tants centenars d’espectadors davant el teatre. ‘Nando Reis. Voz e violão ’, llegeix ella. I ell fa un gest de ‘ni remota idea’.

El brasilerNando Reisés un absolut desconegut a Espanya, però al seu país és tota una llegenda. Als anys 80 i 90 va formar part del grup Titâs (on va coincidir amb Arnaldo Antunes) i després es va centrar en la seva carrera com a solista. Una dada: el 2016 va ser l’artista brasiler que més va sonar en bars i clubs musicals del seu país. Una altra dada per calibrar la magnitud actual de la seva figura: viatja amb un equip de vuit persones, malgrat que a l’escenari actua sol.

Daniela Fabianova néixer a São Paulo i de jove va veure Titâs mil vegades. Encara recorda aquell concert en què va rebre un cop de colze al nas mentre tocaven la reivindicativa ‘Polícia’. Anys després va migrar a Catalunya i ara s’ha aliat amb un altre microagitador cultural de São Paulo i tres socis de Rio de Janeiro per acollir eldebut de Reis a Barcelona. Si no els funciona, el mastegot farà més mal que aquell cop de colze al nas. Imaginin cinc espanyols llogant un teatre perquè Manolo García debuti al Brasil. Han distribuït cartells a tots els locals de Barcelona regentats per brasilers. Fins i tot el consolat ha col·laborat difonent l’esdeveniment. I, uf, el recinte és pràcticament ple.

Ring, riiing, riiiiing

Sona tres vegades el timbre que s’utilitza fa dècades per indicar al públic que l’espectacle al Casino L’Aliança començarà. A l’escenari hi ha un gerro amb flors, una cadira, una taula i dues guitarres acústiques. No s’adverteix un sol element publicitari. No obstant, una veu ‘en off’ s’encarrega de donar les gràcies a totes les institucions i empreses brasileres que han col·laborat perquèNando Reissigui avui aquí. I aquí el tenim. Més de 700 compatriotes que van creuar l’Atlàntic per instal·lar-se a Barcelona el tenen, per fi, al davant.

El pati de butaques atén en silenci les primeres cançons i s’acosta emocionalment a Reis, que relata als seus paisans com es va enamorar de la guitarra i va trobar en les seves sis cordes la certesa i esperança per ubicar-se al món. Nando sap com atrapar els seus fans. A poc a poc va fent caure la timidesa dels seus fans. Murmuris femenins a ‘As coisas tâo mais lindas’. Lleu enrenou amb els primers acords de ‘Nos seus olhos’. Sospirs en la seva versió d’‘Amada amante’, de Roberto Carlos, a qui dedica el seu nou disc. Udols de plaer a ‘N’. I, ara sí, deliri absolut i el teatre en ple, homes i dones, corejant la tornada d’‘Os cegos do castelo’, vell èxit de Titâs.

Nando es troba com a casa. Amb prou feines queden un centenar de butaques buides de les 800 que té aquest acollidor teatre de barri. Expliquen que a Dublín encara va acudir més públic a la seva crida. Hi ha brasilers a tot el món, i avui els de Barcelona continuen assaborint romàntics versos com els de ‘Diariamente’, compostos fa gairebé tres dècades per a la seva llavors parella Marisa Monte. Aquest paio amb cabellera que tot el concert ha estat seriós mentre la seva companya ho canta absolutament tot està corejant, ara sí, ‘Luz dos olhos’. A la fila de davant, una senyora gran necessita l’ajuda de la seva filla i del bastó per aixecar-se.

‘Rock’n’roll’ i #LulaLivre

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Fa una estona Nando Reis ha hagut de posar pau a la platea quan després d’un comentari seu de caràcter polític s’han sentit crits a favor i en contra. Ara es disposa a interpretar ‘Rock’n’roll, una cançó riu a l’estil de Bob Dylan en la qual fa un repàs del món: pol·lució, corrupció, passivitat, febre armamentística, homofòbia, fanatisme religiós... Després de vuit minuts, i a tall d’epíleg, llança un‘ditadura, nunca mais’. Sonora salva d’aplaudiments. Públic dret. Bé, només quatre persones. Una d’elles exhibeix un cartell amb el ‘hashtag’ #LulaLivre.

Encara sonaran més títols de l’infinit bagul de Reis. ‘Sou dela’, ‘All star’, ‘Relicario’... I més. ‘Espatódea’, ‘Pra você guardéi o amor’, ‘O segundo sol’... Totes són ‘hits’. “Mais um! Mais um!”, brama el públic des de la llotja quan el cantant abandona l’escenari. Ja han perdut totes les maneres. A la platea, la gent reclama títols i més títols.L’escollit serà ‘or donde andei’ Ningú se’n queixa. I per tancar aquesta data memorable per a la comunitat brasilera, ‘Do seu lado’. Al carrer està caient una sobirana tempesta, però res importa al Poble Nou do São Paulo. A la sortida, Daniela busca reaccions de primera mà entre els seus compatriotes. “¿Gostou?”. Amb la cara responen. “¡Obrigada!”.