Mor el filòsof Javier Muguerza

Javier Muguerza, "responsable de la modernització" de la filosofia espanyola, ha mort aquest dimecres 10 d’abril a Madrid als 82 anys, segons ha confirmat la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) de la qual era catedràtic emèrit.

"Va ser segurament l’intel·lectual espanyol més influent de la segona meitat del segle XX, i responsable de la modernització de la filosofia espanyola. Des de la facultat de Filosofia de la UNED, de la qual va ser impulsor, ens unim al dol", ha assenyalat la institució.

A aquestes condolences s’hi ha sumat el ministre de Cultura i Esport, José Guirao, que ha destacat la figura de Muguerza com un "nom clau en la filosofia contemporània espanyola i creador de l’Institut de Filosofia del CSIC".

Nascut el 1936 a Coín (Màlaga), era catedràtic emèrit d’Ètica a la UNED, després d’haver sigut docent a la Universitat de La Laguna (Tenerife) i a l’Autònoma de Barcelona.

A més, ha sigut cofundador i primer director de l’Institut de Filosofia del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). També presidia des de la seva fundació el Comitè Acadèmic de l’Enciclopèdia Iberoamericana de Filosofia.

Alumne a Madrid de l’Escola Estudio, es va doctorar en Filosofia per la Universitat Complutense de Madrid el 1965 amb la tesi ‘La filosofia de Frege i el pensament contemporani’, que va ser dirigida pel catedràtic Ángel González Álvarez.

Deixeble d’Aranguren

Va començar la seva carrera docent com a ajudant de José Luis López Aranguren en la càtedra d’Ètica de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Madrid i va passar a encarregar-se, després de l’expulsió d’Aranguren, dels ensenyaments de Fonaments de Filosofia a la Facultat de Ciències Polítiques i Econòmiques de la mateixa universitat, fins a la creació de la Universitat Autònoma de Madrid, en la qual va ensenyar diversos anys.

El 1972 va obtenir la càtedra de Fonaments de Filosofia a la Universitat de La Laguna a Tenerife, i el 1977 la d’Ètica i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Posteriorment va ser director de l’Institut de Filosofia del Consell Superior d’Investigacions Científiques (1986-1990). Catedràtic d’Ètica a la Universitat Nacional d’Educació a distància (UNED) de Madrid (1979-2006) i des d’aleshores, catedràtic emèrit.

El 9 de març del 2007 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de La Laguna. Aquell mateix any, i a tall d’homenatge, es va publicar el llibre col·lectiu 'Disenso e incertidumbre'. Entre les més de vint tesis doctorals que ha dirigit al llarg de la seva trajectòria docent hi ha les de Ludolfo Paramio, Amelia Valcárcel, Amparo Gómez, Ángel Rivero, Juan Carlos Velasco, Antonio Valdecantos, Javier Gomá, Jorge Urdánoz i Sonia Arribas.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Va aconseguir notorietat en els cercles filosòfics amb la publicació, el 1977, de la seva obra 'La razón sin esperanza' i els seus treballs s’emmarquen dins de l’àmbit del pensament analític, tal com deixa clar amb la seva compilació 'La concepción analítica de la filosofía', publicada el 1974. També és l’autor de 'Desde la perplejidad. Ensayos sobre la ética, la razón y el diálogo' (1990) i 'Ética de la incertidumbre' (1998).

Ha traduït Bertrand Russell (‘La filosofía del atomismo lógico’, ‘Ensayos sobre lógica y conocimiento’) i va fer una crítica a la raó pràctica que defensaven George E. Moore i John Rawls.