CRÒNICA
Rufus Wainwright, sublimar el passat al Liceu
El músic va celebrar el 20è aniversari dels seus dos primers àlbums amb un increïble concert acompanyat per la seva banda

zentauroepp47695452 barcelona 09 04 2019 suite festival concierto de rufus wai190410184610
La manera més brillant de demostrar-nos que dedicar una gira a la recreació d’obra antiga té algun sentit és millorar la versió original i això fa Rufus Wainwright, encoratjat com a figura escènica i com a cantant a ‘All these poses’, l’itinerari retrospectiu que el va portar aquest dimarts al Liceu (Suite Festival). Nit per al gaudi d’un artista amb el qual la naturalesa va ser generós: compositor refinat, intèrpret amb carisma i graciós ‘entertainer’.
Mentre esperem que tingui la bondat de publicar un disc tan inspirat com aquelles dues primeres obres (o les dues següents), Wainwright va recordar les bases del seu art de la cançó i va projectar la seva millor versió. Començant per una primera part assentada en vuit cançons del seu debut, del 1998: de la simpàtica ‘April fools’ als contorns onírics de ‘Barcelona’ (que va presentar disculpant-se pels clixés de “corrides de toros i castanyoles”) i d’allà fins a aquell ‘Beauty mark’, que va compondre després que la seva mare desaprovés les últimes cançons que li havia mostrat.
Encoratjant-se amb Joni Mitchell
Wainwright tenia llavors vint-i-pocs anys i ara en té 45. Canta amb més aplom i deixant més pòsit, la seva tècnica és precisa, una mica més continguda i s’ajusta amb emoció matemàtica als requeriments de la instrumentació, que va venir a càrrec del quintet dirigit per Gerry Leonard. La seva versió de ‘Both sides now’, de Joni Mitchell, va tallar la respiració i va marcar el clímax del primer bloc, completat amb la notable peça inèdita ‘The sword of Damocles’, amb fons anti-Trump. La va cantar després d’haver-se tret la jaqueta i d’haver-se quedat en armilla sense res sota. Wainwright, divertit: “Ho sé, tinc un cos increïble”.
Notícies relacionadesEls seus poders van anar a més, si és possible, en la segona part, en la qual va recórrer ‘Poses’ (2001) per complet a partir de les notes juganeres de ‘Cigarettes and chocolate milk’. Embolicat de lluentons o plomes negres, príncep del cabaret i pianista abocat al seu oceà d’arpegis, ens va precipitar en el trànsit de ‘Shadows’ i ens va portar fins als ‘Grey gardens’ amb una profunditat que no estava al seu abast quan va crear aquestes peces. Cim sinistre amb la majestàtica ‘Evil angel’ i la fosa, només al piano, d’‘In a graveyard’.
El bis va reservar les cartes habituals de la gira: ‘Imaginary love’, ‘Going to a town’ i la versió d’‘Across the universe’, dels Beatles. Però algun ressort intangible va propulsar Wainwright de nou a l’escenari per retenir el públic uns minuts més amb ‘Hallelujah’, de Cohen, ofrena última per a una nit d’esplendor.
- Ciència espacial Telescopis de tot el món observen l’arribada d’un gegantí objecte interestel·lar al nostre Sistema Solar
- Investigació en marxa Una desena d’afectats per càncer denuncien la fàbrica de Tenneco a Badalona: «Ho fem pels nostres fills»
- Òbit Qui era Diogo Jota, el jugador del Liverpool mort en un accident de trànsit a Zamora
- Festivals Cancel·lat el concert de Fito Páez que havia d'inaugurar el festival de Cap Roig
- Mor Michael Madsen, actor de 'Kill Bill' i 'Reservoir Dogs', als 67 anys
- Directius Mor l’exdirector de Port Aventura i Riu Hotels, l’empresari mallorquí Lluís Rullan Colom
- Mor Michael Madsen, actor de 'Kill Bill' i 'Reservoir Dogs', als 67 anys
- Ocupacions d'estiu De provador de platges a tastador de gelats: les ocupacions més singulars de la temporada d'estiu
- Incidències Un transformador que fon fusibles deixa més d’una setmana sense llum unes 160 llars i comerços de Barcelona
- Trama Koldo Ministres amb seient a Ferraz donen per fet una «reestructuració» en el PSOE «no només limitada a Organització»