50 anys de 'Dioptria' de Pau Riba: altres estrenes collita del 69

Mentre els Stooges, MC5, Led Zeppelin i Can editaven els seus primers discos, James Brown cantava ‘Say it loud, I’m black and I’m proud’ i Johnny Cash actuava a la presó de San Quintín, a Espanya les coses eren molt diferents. Karina cantava ‘Las flechas del amor’, Salomé guanyava Eurovisió amb ‘Vivo cantando’ i tot el país coneixia ‘María Isabel’ per Los Payos. L’home va trepitjar la Lluna i David Bowie va gravar ‘Space Oddity’, però a Espanya l’únic que va viatjar a l’espai va ser Pau Riba. Aquestes són deu estrenes més publicades aquell 1969.

‘Yo canto’ (Julio Iglesias)

L’inici de la carrera més lucrativa de la història de la música espanyola va tenir de single llançadora el títol menys revolucionari del món: ‘La vida sigue igual’. També hi havia aquella que deia: ‘Yo canto a la vida, las gentes, yo canto al amor’. L’antítesi de ‘Dioptria’.

---

‘Mocedades 1’ (Mocedades)

El cor de les germanes Uranga es va estrenar amb un repertori de cançons folk de temàtica rural (‘El arriero’) i espirituals en anglès (‘Take my hand, precious Lord’). Tot molt pudorós. El seu primer single, ‘Pane lingua’, va ser un insòlit èxit interpretat ¡en llatí!

---

‘Mira hacia ti’ (Miguel Ríos)

També aquell any el rocker granadí va saltar al gran format amb un disc de cançó melòdica, producció èpica, ‘look’ de bon noi i només un parell de títols enfocats al rock. La campanada la donaria uns mesos després al publicar el single ‘Himne a l’alegria’.

---

‘Juan y Junior’ (Juan y Junior)

Després de militar a Los Pekenikes i Los Brincos, Juan Pardo i el seu soci es van llançar com a duo alternant un pop de pols contagiós i mitjos temps romàntics i amables que fonien l’agulla del giradiscos amb les seves veus. Ho tenien tot, però es van barallar i no n’hi va haver més.

---

‘Busca un amor’ (Fórmula V)

Com a màquina de singles que eren, el primer llarg del grup madrileny reunia alguns dels èxits que havien aconseguit en format senzill. Pop rialler, odes a l’amor, supervendes del tipus ‘Cuéntame’ i tornades estiuenques que retraten les platges que Pau Riba mai va trepitjar.

---

‘Los Íberos’ (Los Íberos)

Gravat a Londres, una mica insòlit per a un grup espanyol de l’època, la banda del malagueny Enrique Lozano va alternar composicions pròpies en castellà i en anglès que anaven del pop lluminós als arranjaments barrocs. Un accident de trànsit va impedir que tingués successor.

---

‘Enigmático Mike’ (Mike Kennedy)

El cantant alemany va plantar Los Bravos i es va llançar en solitari. El seu pla, fallit, era reconquerir Anglaterra amb un repertori en anglès i, és clar, a Espanya només li va funcionar ‘La lluvia’ (versió d’un tema italià). Compte: el 1969 ja versionava Led Zeppelin.

---

‘Benito Lertxundi’ (Benito Lertxundi)

El bard d’Orio va ser dels primers integrants del moviment Ez Dok Amairu de nova cançó basca que va publicar un àlbum. El seu debut homònim ofereix una cançó d’autor austera i aspra, de veu i guitarra, a anys llum dels deliris experimentals de Riba i companyia.

‘Al verte las flores lloran’ (Camarón de la Isla)

També aquell any va debutar el ‘cantaor’ de San Fernando. I ho va fer amb la guitarra de Paco de Lucía al costat. Buleries, ‘tientos’, fandangos, ‘soleares’, seguidilles, tangos, alegries i ‘tarantos’ en la veu de l’home que donaria el cop de timó a la història de flamenc.

---

Notícies relacionades

Pau Riba: "Jo volia triomfar, exercir els nous poders"

Amb el peu esquerre

‘Els èxits de Lluís Llach’ (Lluís Llach)

Concèntric, el segell que va llançar ‘Dioptria’, va reunir els títols que estaven erigint el de Verges, últim fitxatge d’Els Setze Jutges, en nou model de cantautor protesta català. Aquí ja hi són ‘Cal que neixin flors a cada instant’, ‘El bandoler’ i ‘L’estaca’.