Andreu Martín 's'infiltra' en la màfia gihadista

S’autodefineix Andreu Martín (Barcelona, 1949) com un “ortodox i un talibà” de les claus del gènere negre. “Crec que ha de tenir uns esquemes, intencions i trames que parlin del que a tots ens fa por, aquestes coses que exorcitzem perquè no entrin en la nostra vida quotidiana. Llegim a les novel·les el que no volem que ens passi en la realitat. Tot en la literatura es basa en la por”. Ara, aquest prolífic veterà de la novel·la negra aboca pors més que contemporanis en ‘Todos te recordarán’ (Alrevés / Crims.cat), Premi de narrativa Ciutat de Vila-Real 2018: a les màfies i el terror gihadista, en una convulsa Barcelona que després de patir els atemptats de les Rambles d’agost del 2017 transita cap a les eleccions a Catalunya després de l’1-O i l’aplicació del 155. “Aquí, la realitat –assumeix– és un condicionant obligatori que marca l’acció”.   

I, com mentre escrivia la novel·la li preocupava que hi havia pocs morts en la trama, i “Chesterton deia que un llibre sense un mort era un llibre sense vida”, va començar amb un, que apareix al port. Es tracta del cadàver del policia Santiago Ortuño, un inspector desterrat a la brigada d’Estrangeria, que s’enamora d’una cantant, Leire Alfaro, que contacta amb ell per aconseguir papers legals per al seu nòvio, un marroquí que treballa per a la màfia gihadista. “No pretenia explicar el gihadisme, sinó que per explicar una bona història m’he fixat en els sistemes de captació de terroristes màrtirs i en els sistemes de les policies per infiltrar-se en aquesta cèl·lules”.

Màfies i infiltrats

Martín ja havia parlat d’altres màfies abans, la màfia lionesa a ‘Barcelona connection (Premi Hammett 1989) –inspirada en l’assassinat de Raymond Vaccarizzi a la seva cel·la de la Model per un franctirador– i de la màfia xinesa a ‘Societat negra’ (Premi Crims de tinta 2012). “Si escrius novel·la negra és inevitable i necessari parlar de crim organitzat –assegura l’autor de ‘Cabaret Pompeia’–. En els 70 i 80, quan vaig començar a escriure llegíem les novel·les dels Estats Units que parlaven de màfia i quan preguntàvem als policies i periodistes d’aquí et deien que Espanya era un país tan desorganitzat que no hi podia haver crim organitzat. N’hi havia, però no se’n podia parlar”. 

Després d’‘El Harén del Tibidabo’, es va obsessionar perquè, rar en ell, no tenia cap idea per a la següent novel·la. La pista a seguir va sorgir després d’una “classe magistral” sobre infiltrats i confidents durant un àpat amb la seva policia de capçalera i un agent jubilat de la DEA nord-americana que va estar infiltrat en una màfia novaiorquesa i gràcies a un treball universitari sobre Estat Islàmic. 

Música i contorsionisme

Notícies relacionades

Andreu Martín guanya el premi Crims de Tinta

«Els dolents són els més fascinants»

A l’autor de ‘La violencia justa’, que prefereix revelar poc de les seves trames per evitar ‘spòilers’, al citar la xacra de la corrupció és breu: “m’agrada mostrar la part bona dels dolents i la dolenta dels bons...". Apassionat del jazz, Martín també busseja al món de la música, gràcies al personatge de Leire, que a més de cantant és contorsionista. Aquesta idea és “un caprici”, confessa, sorgit d’una notícia d’un lladre amb aquesta habilitat que, posat en una maleta, furtava objectes d’altres ficat al maleter d’un bus Girona-Barcelona. 

Malgrat l’atmosfera del procés que es viu a la Barcelona de ‘Todos te recordarán’ no veu Martín una novel·la centrada en el tema perquè ja està tot en el dia a dia del judici que se celebra al Suprem. “Podria ser una novel·la. Em provoca moltes emocions, m’irrita, m’entusiasma, em fa riure, em treu de polleguera...".