Anar al contingut

CRÍTICA DE CINE

Crítica de '¡Shazam!': mitologia i comèdia superheroica

El film consagrat a aquest personatge de DC Comics sembla que no acaba mai de definir-se, premiant en general el to còmic, quan no obertament paròdic

Quim Casas

ítem

‘¡Shazam!’ ★★

Direcció: David F. Sandberg

Repartiment: Zachary Levi, Jack Dylan Grazer, Mark Strong, Asher Angel, Grace Fulton

Títol original:  'Shazam!'

País: Estats Units

Durada: 132 minuts

Any: 2019

Gènere: Superherois

Estrena: 5 d’abril del 2019

El nom d’aquest peculiar superheroi procedeix de la mitologia: S de Salomó i la seva saviesa; H d’Hèrcules i la força; A d’Atles i la seva resistència; Z de Zeus, el déu més poderós; A d’Aquil·les i el seu coratge, i M de Mercuri i la seva velocitat. A la pel·lícula té força, resistència, poder, bastant coratge –tot i que li costa adonar-se’n– i una velocitat increïble, però de saviesa, el que es diu saviesa, en va curt.

El film consagrat a aquest personatge de DC Comics, conegut prèviament com a Capità Marvel –abans que DC entrés en litigi amb Marvel pel nom– i gran rival en vendes als anys 40 dels còmics de Superman, sembla que no acaba mai de definir-se. Hi prima en general el to còmic, quan no obertament paròdic, des de l’elecció de l’actor que encarna el protagonista, Zachary Levi, fins al caràcter bufonesc que té el brivall de la funció.

Aquest té un altre poder, el de convocar criatures horroroses que representen els set pecats capitals. Però la pugna entre els uns i els altres acaba sent el que importa menys. Com si fos una de les pel·lícules de Sam Raimi sobre Spider-man, en què va explorar a consciència les indecisions adolescents de l’alter ego de l’home aranya, '¡Shazam!' es bifurca entre les heroïcitats de Shazam, el pretès món sinistre del seu rival i els problemes d’adaptació de Billy, un adolescent que ha passat per moltes cases d’acollida abans d’obtenir els poders mitològics.

El caràcter més lleuger que atorga la comèdia, lluny de la severitat tràgica de Batman o els mutants X, permet, a més d’unes quantes bromes per part de 'Rocky', un dels pocs assoliments del film: assistir al dur aprenentatge del protagonista, a qui al principi li costa una barbaritat volar, córrer o controlar la seva força. L’aprenentatge resulta millor que el superpoder.