ADEU A UN REFERENT DE LES LLETRES

"Els homes maten, la poli abat" i altres frases de Sánchez Ferlosio

L'autor d''El Jarama', mort aquest dilluns als 91 anys, era un mestre dels «derelictes», com ell anomenava els seus aguts aforismes

zentauroepp32123010 madrid  10 12 2015  el escritor rafael s nchez ferlosio dura190401115706

zentauroepp32123010 madrid 10 12 2015 el escritor rafael s nchez ferlosio dura190401115706

1
Es llegeix en minuts

Rafael Sánchez Ferlosio, autor d’'El Jarama', mort aquest dilluns als 91 anys, era un mestre dels  , aforismes. Vet aquí algunes de les seves frases més agudes:  

“El més sospitós de les solucions és que se les troba sempre que es vol”.

"Els homes maten, la poli abat".

“¿Qui soc jo per posar-li regnes, com a cavall propi, al que he de ser demà?”

"¿De veritat que té vostè arrels? ¿I què se sent? ¿No és desagradable?"

“Entre la injustícia d’insultar el proïsme i la indignitat de somriure-li hi ha un discret terme mitjà: mirar cap a un altre costat”.

“El present es posa en mans del futur igual que una vídua ignorant i confiada es posa en mans d’un astut i deshonest agent d’assegurances”.

“No s’ha de tenir por: el món és fort i sempre torna a la normalitat”.

“El que vulgui manar que guardi almenys l’últim respecte envers el que ha d’obeir: abstingui’s de donar-li explicacions”.

“La veu més pobra es fa sempre la més autoritària: no aconseguint ja ser entesa, ha de resignar-se a no ser més que obeïda”. 

“Quan l’acció s’ha tornat inèrcia i rutina, ja només l’omissió és resistència, deliberació i llibertat”.

“Naturalesa i civilització... Però, digueu-me: ¿què és més naturalesa: un lleó perseguint un antílop al parc nacional de Tanganyika o un gat perseguint una rata sota la llum dels fanals al costat de la interminable paret de l’escorxador?”

"El feixisme consisteix sobretot a no limitar-se a fer política i pretendre fer història".

Notícies relacionades

“La por de la mort és el que, a la fi, fa els homes témer i acatar l’Estat fins a la indignitat. Perquè és una bèstia que mor matant, tots l’odien viva, però més els aterreix moribunda”.

"Això que anomenem Espanya no té possible definició ni descripció. És, com deia categòricament el senyor Jacinto, una peça de museu".