Vargas Llosa menysté la novel·la 'Rayuela' de Cortázar

¿Quin és el valor d’un llibre? L’integrant de Les Luthiers Marcos Mundstock no va parlar de preu sinó de l’aventura que suposa llegir. Durant la seva participació per videoconferència en el VIII Congrés Internacional de la Llengua Espanyola (CILE) que se celebra fins dissabte a la ciutat argentina de Córdoba, l’humorista es va posar seriós per demanar-los a la Reial Acadèmia Espanyola i a l’Institut Cervantes que defensin la ficció i controlin “la proliferació” de llibres d’autoajuda. Aquests títols, va suggerir, “de literari en tenen molt poc”. Per a Mundstock la literatura és una altra cosa. Hores abans, i com si pensessin a complaure’l, les dues institucions havien presentat una nova edició d’una novel·la que va ser emblemàtica per a argentines i iberoamericans com ‘Rayuela’, de Julio Cortázar. El volum inclou el quadern de bitàcola en què l’autor anotava idees, escenes i personatges de la narracció que va definir bona part de les recerques formals dels anys seixanta.

‘Rayuela’ va ser un llibre de moda. La classe mitjana argentina que es preava d’il·lustrada l’exhibia orgullosa. Fins i tot les models deien haver-ho llegit, almenys en la versió menys lúdica, de principi a fi, com qualsevol novel·la. Després, i no només per la dictadura, la seva ponderació va baixar. En els últims anys van començar certs rescats crítics. I en aquest context es coneix la iniciativa de la RAE i l’Institut Cervantes que publica Alfaguara.

Mario Vargas Llosa va evitar afegir-se de manera acrítica al consens del CILE. “¿És la millor obra de Cortázar? Jo crec que no”, va dir i, per uns segons, la sala es va cobrir d’un silenci inesperat. El premi Nobel dubta que tingui un lloc de pes en el futur. “Estic segur que Cortázar serà sempre llegit, que tindrà sempre admiradors, devots i deixebles literaris, però que probablement el més durador, el Cortázar etern, si és que hi ha eternitat al món de la literatura –una cosa que és molt discutible–, serà probablement el dels contes”.

Vargas Llosa el va conèixer bé a París i en el moment en què ‘Rayuela’ tenia la força d’un credo. “És una novel·la rara, entre les novel·les, perquè no expressa el pitjor de l’experiència humana sinó el millor que hi ha en l’ésser humà. La gent que viu en aquestes novel·les, algunes són ingènues, però totes són desemparades, no acaben d’entendre i per això han creat el seu propi món, un món fet de joc i un món que expressava a Julio Cortázar”.

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

L’autor de ‘La ciudad y los perros’ va arribar a Córdoba disposat a fer el que sap a més d’escriure: fer-se notar. Al participar en la sessió inaugural del Congrés va ironitzar la petició formulada per Andrés López Obrador a Espanya d’un perdó pels horrors de la conquesta. Es va guanyar aplaudiments i reprovacions. Amb les seves opinions de ‘Rayuela’ també va dividir aigües. “És una novel·la d’una gran llibertat, que és la mateixa llibertat que Cortázar manifestava en la seva manera de viure. Aquesta novel·la va arribar a gent que no tenia relació amb la literatura, perquè els va tocar un centre nerviós de la personalitat”.

No va deixar de ser cap altra ironia de Vargas Llosa ponderar els contes en el marc del llançament d’una reedició d’una novel·la. Cortázar, va recalcar, “va ser un comediant excepcional, amb pocs equivalents”. I va posar com a exemple ‘El perseguidor’, la història del malaguanyat Johnny Carter que l’argentí va construir per retre homenatge a Charlie Parker. “És un dels contes més extraordinaris, i no només en llengua espanyola”. En canvi, va insistir, ‘Rayuela’, a mesura que passin els anys, es farà cada vegada més petita, “en gran part per les imitacions de l’experiència revolucionària que va significar aquesta novel·la”.