Tunick despulla 1.300 persones a València pels drets de la dona

És dissabte i es fa de dia a València, el sol comença a il·luminar les Torres dels Serrans, una de les antigues portes d’entrada a la ciutat, i gairebé 1.300 persones surten per les enormes portes de la fortificació. Elles davant i ells darrere, tots completament nus. És el tercer treball a Espanya de Spencer Tunick, després d’haver passat fa uns anys per Barcelona i per Sant Sebastià. En aquesta ocasió el fotògraf ha demanat a la gent que es tregui la roba per parlar d’apoderament femení. “Això anava de donar més poder a la dona a València, a Espanya i a Europa”, resumeix el nord-americà a l’acabar i després de ressaltar que “els seus drets estan per sota dels dels homes”. “Aquests treballs tenen una narrativa abstracta de l’apoderament de la dona i d’una espècie de nou començament”, explica.

Per reflectir aquesta nova era, Tunick posa les dones al comandament iels homes en un pla inferior, concretament a terra. Per als primers trets, que ha fet des d’una grua, ells estaven ajaguts o agenollats i l’actitud d’elles variava. Indiferents, mirant cap a una altra banda, dominants, amb els peus sobre l’esquena dels homes, o col·laboradores, ajudant-los a aixecar-se. Nous temps en escenaris vells. “Volia utilitzar escenaris històrics perquè volia donar la idea que el passat està canviant i oferir noves idees de l’arrelament de la dona relacionades amb el passat”, apunta el fotògraf. De fet, a l’últim clic,ja amb els primers i sorpresos veïns sortint a buscar el pa o a córrer, les dones es converteixen en les arrels d’un enorme i antic ficus que hi ha al costat de les torres. Els seus companys havien posat feia uns minuts ajaguts en un estret carrer pròxim i tapats per una fina malla transparent, la seva particular alfombra de vidre.

Experiència "increïble"

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

"Ha sigut una experiència única, m’he sentit bastant còmoda malgrat que mai havia estat nua davant de tanta gent, però gairebé ni m’adonava que ho estava, era el menys important. Es respirava un ambient de seguretat. Tots hem vingut una mica a cegues i ha sigut increïble. M’ha encantat", ha explicat Eli García, una de les participants. A les fotos, subratllava, "les dones estaven al comandament, són el reflex que les dones tenim poder i podem canviar el món i fer-ho millor". "No hi ha cap de les fotografies –confirma Andrés Peraita, un altre dels participants– en la qual els homes no hàgim estat ajaguts, agenollats o a terra". El resultat, assegura, "alimentarà el debat". Però més enllà de la temàtica es mostrava encantat d’haver-hi participat. "L’experiència ha sigut molt bonica, sorprenent. M’ha impressionat l’energia, la interconnexió que es genera amb gent que no coneixes de res estant tots nus. A Tunick el coneixia, encara que no gaire, però és la meva ciutat, visc aquí i tenir l’experiència de caminar pel centre de la ciutat, despullar amb un munt de gent en una obra que t’immortalitzarà per sempre, és una experiència increïble, que calia aprofitar", ha afirmat. 

La jornada no ha estat exempta ni de fred, uns set graus quan ha començat la sessió i deu quan ha acabat, ni de son. Estaven citats a les cinc, tot i que un parell d’hores abans ja havia engegat el dispositiu de neteja i tall de trànsit. Les últimes a arribar al Centre del Carmen, el museu que ha servit de base d’operacions, han sigut les dones, sobre dos quarts de nou. Minuts abans ho han fet els homes, que les reben amb aplaudiments. És el punt final d’una experiència única. D’aquí a tres mesos, arribarà el resultat final... i seguirà el debat.