Anar al contingut

ESTRENES DE CINE DE LA SETMANA

Tot sobre Pedro Almodóvar: de la A a la Z

En ocasió de l'estrena de la molt personal 'Dolor y gloria', repassem la vida i l'obra del director manxec a través d'algunes de les seves paraules clau

Tot sobre Pedro Almodóvar: de la A a la Z

Només els grans directors poden presumir de tenir tants termes relacionats amb la seva obra que amb ells es pot fer un diccionari. En el cas d’Almodóvar, que aquest divendres estrena la seva última pel·lícula, ‘Dolor y gloria’, cada lletra podria tenir perfectament cinc o sis entrades, així de ric és el patrimoni cinematogràfic que el cineasta manxec ha anat disseminant al llarg de cada una de les seves pel·lícules. 

Antonio Banderas. Des de la primigènia ‘Laberinto de pasiones’ (1982), Banderas i Almodóvar han treballat junts en vuit ocasions. A ‘Dolor y gloria’, el malagueny exerceix d’alter ego del manxec, en una de les millors actuacions, potser la millor, de la seva llarga carrera cinematogràfica.

Bernardo Bonezzi. Considerat com “el Mozart de la Movida”, l’exlíder de Los Zombies es va convertir en el compositor fetitxe d’Almodóvar durant la primera part de la seva carrera, des de ‘Laberinto de pasiones’ a ‘Mujeres al borde de un ataque de nervios’. Avui és Alberto Iglesias el seu ‘scorer’ per excel·lència i, per descomptat, firma la banda sonora de ‘Dolor y gloria’.

Cine. Per a Almodóvar, el cine i la vida van íntimament units. És la seva gran passió, i per això a les seves pel·lícules l’ha homenatjat de totes les maneres possibles. Amb referències, amb cites cinèfiles i amb evocacions nostàlgiques a les pantalles on el va descobrir.  

Fotograma de ‘Los abrazos rotos’.

Dolor. Si el protagonista de ‘Dolor y gloria’ perd la inspiració creativa per la panòplia de malalties físiques i emocionals que devasten el seu cos, el mateix Almodóvar va meditar deixar el cine després d’una complexa operació d’esquena que li va enfosquir l’ànim.

El ‘Deseo’. La seva productora, fundada juntament amb el seu germà Agustín el 1985 per rodar ‘La ley del deseo’ i que a més ha sigut la responsable de descobrir i promoure joves talents en el seu moment emergents com Álex de la Iglesia, Guillermo del Toro, Isabel Coixet o Lucrecia Martel.

Francisca Caballero. Mare d’Almodóvar. Figura capital en la vida del manxec, morta el 1999, amb qui el director manté a ‘Dolor y gloria’ una última conversa pendent a través dels transsumptes que interpreten Banderas i Julieta Serrano.

Almodóvar i la seva mare, Francisca Caballero.

Glòria. L’ha aconseguit en moltes ocasions. És el director espanyol contemporani amb més repercussió internacional. Les seves pel·lícules porten implícit un segell que el distingeix com un autor d’estil intransferible. A la seva última pel·lícula, situa la paraula en el títol per d’alguna manera qüestionar-la i relativitzar-la.

Homosexualitat. Des dels seus inicis Almodóvar es va convertir en capdavanter de la diversitat sexual. Com diu Banderas, el seu posicionament va provocar una reflexió dins de la moral de l’època. El director va contribuir que fos natural veure dues persones del mateix sexe estimant-se.

Infància. A ‘Volver’ i a ‘La mala educación’, Almodóvar ja va obrir la seva capseta dels records per viatjar a la seva infància. A ‘Dolor y gloria’ evoca aquella etapa iniciàtica, inclòs el primer desig, traslladant l’acció de la Manxa natal a una València rural refulgent, pura llum.

Fotograma de ‘La mala educación’.

Juan Gatti. El gran creador d’imatges argentí, autor de cartells llegendaris com el de ‘Tacones lejanos’, ha tornat a treballar amb el manxec després d’una etapa de “divorci amistós” per realitzar una singular seqüència animada en la qual el personatge de Banderas despulla les seves fatigues físiques.

Llibres. No hi ha cap pel·lícula d’Almodóvar en què els personatges no llegeixin algun llibre, sempre fent referència al que està passant. A ‘Dolor y gloria’, apareixen ‘El llibre del desassossec’, de Pessoa, ‘Nada crece a la luz de la luna’, de Torborg, ‘L’ordre del dia’, de Vuillard, i ‘ Cómo acabar con la contracultura’, de Jordi Costa.

Dones. És potser un dels directors que millor ha sabut retratar el món femení en tota la seva polièdrica dimensió. La seva filmografia és plena de mares, de dones que pateixen i ploren, que lluiten i tiren endavant elles soles sense l’ajuda de ningú, i menys dels homes.

Fotograma de ‘Todo sobre mi madre’

‘Noir’. En algunes de les seves pel·lícules el director ha introduït elements de cine negre com la fatalitat, el desig prohibit o el crim passional. Des de ‘Matador’ i ‘La ley del deseo’ a ‘Carne trémula’ i ‘La mala educación’.

Oscar. Aquell crit, el recordaran, aquell “Pedrooooo” exclamat per Penélope Cruz als Oscar del 2000... Almodóvar es va emportar l’estatueta a la millor pel·lícula estrangera per ‘Todo sobre mi madre’. I tres anys després s’alçaria amb l’Oscar al millor guió per ‘Hable con ella’. ‘Dolor y gloria’ potser segueix els seus passos. O els millori.

Antonio Banderas, Pedro Almodóvar i Penélope Cruz, amb l’Oscar de ‘Todo sobre mi madre’, el 2000.

Postmodernitat. Almodóvar és el cineasta postmodern per antonomàsia, mestre de la hibridació de gèneres, el joc referencial, la intertextualitat, l’exaltació pop, el metacine. 

Religió. Sacerdots pederastes a ‘La ley del deseo’ i ‘La mala educación’, monges politoxicòmanes a ‘Entre tinieblas’... Un torrent d’imatgeria religiosa (altars, crucifixos, figures de santes, confessionaris) entre la fascinació i el pes moral de la culpa, present sempre al cine d’Almodóvar. També a ‘Dolor y gloria’.

Sexe. Continuant amb la ruptura de tabús i la seva lluita contra el puritanisme, el seu cine és ple de fílies, parafílies i relacions en les quals Eros i Tànatos es donen la mà. Ho ha plasmat de forma més o menys explícita, fins i tot metafòrica, i no sempre és font de plaer; també de sofriment.

Fotograma de ‘La ley del deseo’.

Transició. El període de temps en què va començar a desenvolupar el seu cine. Després de la dictadura franquista, a la dècada dels vuitanta, Espanya va viure un moment de llibertat i explosió creativa que va sorgir dels moviments contraculturals com ‘la movida’ madrilenya.

‘Volver’. Almodóvar viatja amb la memòria a les seves arrels a la Manxa, al pati de casa seva, a la seva mare, a les seves veïnes, per retrobar-se amb la seva musa, Carmen Maura, i obrir la porta a una altra de les seves deesses, Penélope Cruz. A ‘Dolor y gloria’ és Penélope, precisament, l’alter ego de la mare d’Almodóvar en els seus anys joves. Res és casual.