Jacobo Serra: «Els Beatles continuen sent un exemple: ¡eren tan innovadors!»

Jacobo Serra va mostrar el seu segon disc llarg, ‘Fuego artificial’, al passat Vida Festival, però quedava encara pendent la presentació a una sala de Barcelona. I el moment ha arribat: aquest divendres a Sidecar (21.00 hores).

¿Després d’un any i escaig de concerts, se sent al final d’un cicle?

Sí, i em fa pena, perquè és ara, després de tants concerts, quan m’hauria de posar a gravar el disc: les cançons ja tenen la seva personalitat assentada, jo hi estic més còmode, els arranjaments han evolucionat... Perquè aquest disc és diferent dels anteriors: jo mai havia agafat una guitarra elèctrica.

¿Així, ara ‘Fuego artificial’ seria diferent?

Seria més com és el directe, sí. No és que no m’agrada el disc, però és de gran banda, amb molts arranjaments i colors, i ara el directe és més minimalista. Vam començar sent cinc, i ara som tres músics multiinstrumentistes. Tot més contingut potser.

Aquest ha sigut el seu primer disc en castellà després de dos treballs en anglès. ¿Ha arribat més a la gent, com era el seu propòsit?

Qui em va fer veure que ho podia fer va ser Jorge Drexler, quan vaig cantar amb ell una cançó a la Union Chapel, de Londres, obrint el seu concert. Ell em va animar molt, i, també després, Juanma Latorre (Vetusta Morla, productor del disc). I ha sigut un pas important i que es disfruta molt, perquè és veritat que la gent t’entén molt millor. Arribes més lluny i és un efecte mirall: la gent s’emociona més i tu també perquè ho sents.

De tota manera, vostè portava l’anglès incorporat.

Sí, de fàbrica, perquè he viscut a Londres molts anys, he estudiat allà, la meva dona és anglesa... Estem molt disgustats pel ‘brexit’, per cert, tot i que encara esperem un canvi, un segon referèndum. No sé si arribarà.

A ‘Fuego artificial’ l’influx ‘beatle’ apareix més difuminat. ¿Era aquesta la seva intenció?

L’artista s’ha de reinventar i saber sortir del seu propi motllo, però per això mateix els Beatles continuen sent un exemple. ¡Eren tan innovadors! Els Beatles són allà sempre i no ho puc negar. Però aquest disc era de mirar endavant i intentar canviar els colors del quadro, agafant la guitarra elèctrica, tocant pedals i experimentant una mica.

La millor manera de retre honors als Beatles és innovar com feien ells.

Efectivament, no copiar-los sinó prendre la seva filosofia de treball. Jo disfruto gravant maquetes i provant coses, i això ho he agafat d’ells. Els que no ens devem a la indústria tenim l’obligació de lluitar pel nostre art i intentar innovar. Això és molt de Lennon-McCartney i dels Beatles.

McCartney i Lennon competien entre ells. ¿Vostè ho fa amb si mateix?

Doncs sí, i de vegades és avorrit. ¡No és el mateix! Suposo que miro enrere, els meus altres treballs. Tinc la solitud del creador i de vegades s’agrairia tenir un altre allà i no estar sol empenyent carro. Per això en aquest disc vaig voler treballar amb Juanma i amb diversos col·laboradors. Necessitava sortir de la cova.

Segons alguns estudis, la capacitat humana per absorbir nous sons i referents decau a partir dels 37 anys. A vostè n’hi falten un parell. ¿S’identifica amb aquesta idea?

Doncs jo descobreixo molta música gairebé setmanalment i soc de tornar a escoltar coses. Ara estic molt posat en la música d’ambient, com el japonès Masayoshi Fujita, del segell Erased Tapes, i he tornat a escoltar música barroca, molt Cavalli. No sé si això respon a la pregunta.

Doncs bastant, sí. Crida l’atenció que faci cas a creadors anteriors a l’era pop. Cole Porter, per exemple.

Per mi, Cole Porter és el número u. El més important del segle XX, salvant Lennon i McCartney. Un mag de la composició i de les lletres. I quantes interpretacions s’han fet de les seves cançons: Ella Fitzgerald, Frank Sinatra... He recuperat últimament unes biografies i és un personatge que em continua apassionant. En directe he fet algunes cançons seves, com ‘Every time we say goodbye’.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

I bé, ja que està tancant una etapa, ¿pensa ja en noves cançons?

Estic ja cuinant una cosa molt emocionant per mi, però no ho puc explicar encara. Vull fer un disc molt diferent del que he fet fins ara, i puc dir que s’hi apreciarà precisament que Cole Porter ha sigut sempre una gran influència per a mi.