CRÍTICA DE CINE

'La noche devora el mundo': a soles amb l'Apocalipsi

L'òpera prima de Dominique Rocher és un ombrívol estudi sobre l'aïllament i la solitud i sobre la diferència entre viure i sobreviure

lanochedevora / periodico

1
Es llegeix en minuts
Nando Salvà

L’òpera prima de Dominique Rocher no és cine de zombis tot i que hi apareguin zombis; presta menys atenció a la matança causada per aquestes criatures que a les qüestions existencials plantejades per ella. Aparentment inspirada en títols com ‘Soy Leyenda’ i ‘Náufrago’, contempla el supervivent d’una pandèmia de morts vivents mentre es parapeta en un edifici i estableix rutines per resistir físicament i mentalment, i en el procés mostra molt més interès en la psicologia que en l’acció. Com a resultat, 'La noche devora el mundo' esdevé un ombrívol estudi sobre l’aïllament i la solitud i sobre la diferència entre viure i sobreviure, i el retrat més inquietantment realista d’una situació impossible.

La noche devora el mundo ★★★

Direcció:  Dominique Rocher

Repartiment:  Anders Danielsen Lie, Golshifteh Farahani, Denis Lavant, Sigrid Bouaziz

Títol original:   'La nuit a dévoré le monde'

País:  França

Durada:  94 minuts

Any:  2018

Gènere:  Drama/Terror

Estrena:  8 de març del 2018.