'4 latas': d'aventures al Sàhara

Gerardo Olivares ha consagrat bona part de la seva vida a capturar amb la seva càmera l’entorn natural i plasmar-lo en documentals o obres de ficció. Ha passat per Lapònia, Alaska, Mongòlia, Amazònia, però amb el Sàhara sempre ha tingut una relació especial. A finals dels 80 va travessar el desert amb un amic en un Seat Panda i quan van arribar a la frontera amb Mali, van conèixer uns francesos que es dedicaven a vendre cotxes desgavellats que portaven des del seu país. No en treien gaire amb tot aquest negoci, com a molt els arribava per comprar un bitllet d’avió de tornada, però l’important per a ells, era viure aquesta experiència.

“A finals dels 70, principis dels 80, es va posar de moda entre els joves viure aventures al Sàhara”, explica el director. “I ells pertanyien a aquesta última estirp de romàntics que encara mantenien aquest estímul com a motor de les seves vides”.

Aquesta història se li va quedar al cap i ara l’ha convertit en una pel·lícula que d’alguna manera recupera aquests personatges, de forma hipotètica, en la vida actual. Els protagonistes de ‘4 latas’ són tres amics (interpretats per Hovik Keuchkerian, Jean Reno i Enrique San Francisco) que després de viatjar i compartir vivències durant la seva joventut, van agafar camins separats. A cap li ha anat gaire bé, els tres van experimentar el seu moment de plenitud en la seva joventut i mai han tornat a recuperar-la. “Són tres de fracassats de la vida. Per això, aquest viatge té un significat més enllà d’arribar a una destinació, és una fugida d’on partien, de les seves rutines, del seu estancament vital”.

Notícies relacionades

'4 Latas': l'important és l'aventura

Elegia coral de les situacions quotidianes

Gerardo Olivares confessa que és un autèntic enamorat del continent africà. Allà va rodar ‘La gran final’ (2006), que explicava els esforços, en clau de comèdia, d’una tribu que volia veure el Mundial i ‘14 kilómetros’ (2007), amb què va guanyar l’Espiga d’Or al Festival de Valladolid, que se centrava en el trajecte de tres emigrants que somiaven arribar a Europa. A ‘4 latas’ també trobem un personatge, Mamadou (Juan Dos Santos) que ens aporta la visió més dura i menys turística d’una zona tan bonica com plena de misèria. “Els occidentals baixem de passeig, mentre els subsaharians intenten fer el camí invers i arribar a Europa. És una travessia molt perillosa en què mor molta gent i també volia reflectir aquesta realitat”.

Potser molta gent es pregunta, ¿què fa Jean Reno en una pel·lícula espanyola creuant el Sàhara i aguantant aquestes condicions meteorològiques extremes? El director i l’actor es van conèixer quan van rodar junts ‘Germans del vent’ el 2015 i des d’aleshores es van fer amics. Quan Olivares li va oferir el paper, no ho va dubtar. “El bo de Jean Reno és que és capaç de sortir de la seva zona de confort i, al cap i a la fi, aquest és el missatge de la pel·lícula: quan et llances a l’aventura, la vida et pot sorprendre, per les coses bones i per les dolentes”. El director reconeix que no va resultar un rodatge senzill a causa de la duresa de l’entorn. “Mai saps què passarà quan t’endinses al Sàhara, hi ha diversió, excitació, però també drama, desesperació... Com deia Isak Dinesen: al desert, Déu i el Diable són la mateixa persona”.