Anar al contingut

ELS PREMIS DEL CINE ESPANYOL

Jesús Vidal, el campió de 'Campeones' que va emocionar en els Goya

El flamant Goya al millor actor revelació destaca que el film ha permès «canviar la manera de tractar les persones amb discapacitat intel·lectual"

Julián García

Jesús Vidal, el campió de 'Campeones' que va emocionar en els Goya
Jesús Vidal, el campió de 'Campeones' que va emocionar en els Goya

/

“Ara només se m’ocorren tres paraules: inclusió, diversitat i visibilitat. ¡Quina emoció que sento!”. Jesús Vidal (Lleó, 1975) va recollir el Goya al millor actor revelació i el seu discurs, de prosòdia pausada i veu a estones tremolosa, va tenir un efecte commovedor entre els assistents a l’entrega dels premis del cine espanyol. “Senyors de l’Acadèmia, han distingit un actor amb discapacitat, ¡no saben què han fet!”, va exclamar l’actor, conscient del moment històric, ja que el premi era tant un poderós reconeixement a les persones amb alguna discapacitat com un eficaç mecanisme d’integració i superació de barreres discriminatòries. Que és, per damunt de tot, el que significa  ‘Campeones’, de Javier Fesser, guanyadora també del Goya a la millor pel·lícula i millor cançó.

Un parell d’hores després de l’enorme èxit, Vidal passejava la pesada estatueta pels racons del Palau de Congressos i Exposicions de Sevilla amb una sorprenent senzillesa, però també amb un orgull difícil de dissimular. “Estic molt content perquè s’ha donat un valor artístic a la feina que podem fer actors amb discapacitat, o diferents, com prefereixo dir jo, i això és una cosa molt important per al cine i la vida”, va explicar Vidal a un pas de la ingravidesa, rialler, com si el que li estava passant només fos només un somieig.

“Demà em despertaré i procuraré créixer com a actor i com a persona. Així cada dia”, va relatar l’actor, que va voler tornar a dedicar el triomf als seus companys de repartiment, els carismàtics ‘campeones’, que van viure el triomf del seu amic amb una eufòria sincera, com si l’haguessin guanyat ells. “Després d’haver guanyat tres premis estan molt contents. ¡Som un equip!”, va dir l’actor, que una estona abans, en el seu discurs a l'escenari, havia causat estralls en l’audiència amb els seus sentits agraïments, sobretot el que va dedicar als seus pares valent-se d’una de les frases icòniques de la pel·lícula (“yo no querría un hijo como nosotros, pero sí un padre como tú”), i fent-la seva per adreçar-se als seus pares: “Jo sí que voldria tenir un fill com jo, però perquè tinc uns pares com vosaltres”. Això va ser capaç de trencar en mil trossos fins i tot els cors de pedra.

Llicenciat en Filologia Hispànica i titulat en un màster de Periodisme que li va permetre, fa una dècada, treballar a la secció d’Esports de l’Agència EFE (alguna vegada s’ha declarat fan de la Reial Societat, els Celtic Boston, Drazen Petrovic i Federico Martín Bahamontes), Vidal no té cap discapacitat intel·lectual, al contrari que els integrants de l’equip de bàsquet de ‘Campeones’, però sí una discapacitat visual del 90%. “La pel·lícula ha permès que la gent canviï la seva manera de tractar les persones amb discapacitat intel·lectual, que a mi m’agrada dir-n’hi diferència. La gent ha pogut percebre que això no és dolent, que aquestes persones poden tenir una intel·ligència molt pura”.

Vidal no és com Marín

Vidal va assegurar, rialler, que és molt diferent del personatge de Marín que interpreta al film. “Jo no soc hipocondríac com ell, ni em fan por els avions. És més, ¡m’encanten! Jo soc una persona cega, no tinc una discapacitat tipificada com a intel·lectual. I des dels meus trets físics i la meva ceguesa vaig optar per una interpretació molt sincera que pogués donar cabuda a tot el que no hi ha de mi en el Marín”, va explicar l’actor, que es dedica a la interpretació teatral des de fa cinc anys. “Sempre havia portat la vocació d’actor a la sang, tot i que fos de forma ‘amateur’ al teatre, fins que un dia vaig decidir fer el salt al professionalisme. Quan era periodista, una de les dues àrees per les quals vaig pensar a decantar-me eren espectacles i cultura”, va relatar el premiat actor, amb una calma a l’hora de projectar la veu i lligar la sintaxi inusual en el desagradable món en què vivim.

“Tot això que estic passant és per culpa d’un guionista meravellós, David Marqués, un director que mai va deixar de treballar per trobar la presa bona, uns productors arriscats i valents, i un elenc meravellós”, va sentenciar Vidal, que portava a la solapa, com la resta de l’equip, un pin rodó multicolor amb què reivindicaven la redacció d’una llei europea per a la protecció dels discapacitats intel·lectuals.

Javier Fesser, davant del micro, amb l’equip de 'Campeones’ / EFE / BALLESTERS

La nit també va ser memorable per al director Javier Fesser, eufòric pel fet inqüestionable, tenint en compte el descomunal èxit de taquilla, que “el públic ha fet seva la pel·lícula”. Per al realitzador no hi ha cap altra clau: “Està explicada i habitada per unes persones que es mostren d’una forma autèntica. I és irremeiable empatitzar amb aquesta mirada tan humana, senzilla, neta, positiva i transparent. En essència, tots els humans som semblants, però alguns portem moltes capes, disfresses i prejudicis. Alguns, en canvi, tenen la sort d’estar alliberats d’aquestes capes i ser més autèntics”.

Suspens fins al final

Fesser va reconèixer que no les tenia totes quan Pedro Almodóvar va obrir amb uns suspens teatral l’últim sobre, de l’interior del qual en sortiria el cartró amb el nom imprès de la pel·lícula guanyadora del Goya. “Ha sigut bastant emocionant. Al final hem fet un bon salt, perquè, en fi, ‘El reino’ havia guanyat el premi al millor guió i a la millor direcció i, bé...". El director va dir que s’havia recordat d’aquell moment de la pel·lícula en què Collantes (interpretada per la irresistible Gloria Ramos) ve a dir una cosa semblant a “hem vingut a guanyar, no a humiliar”. I què millor que un palmarès repartit en comptes d’un de monocolor, tal com es podia pensar veient com transcorria la nit, per ‘El reino’, la hiperactiva crònica sobre la corrupció sistèmica de la política espanyola dirigida pel multipremiat Rodrigo Sorogoyen. “És una festa del cine i em sembla que, així, moltes persones i pel·lícules ens n’anem a casa contents per haver sigut reconeguts. Això m’encanta”.

I un avís que potser entristeixi els fans: mai hi haurà un ‘Campeones 2’, però sí un possible acostament de Fesser a qualsevol altra de les múltiples realitats de l’univers dels discapacitats intel·lectuals. “Durant aquests mesos he conegut aquest món molt de prop i se m’han despertat unes ganes enormes d’explorar altres temes, com el de les relacions íntimes, d’amor, entre discapacitats. Són històries plenes d’emoció i, sobretot, molt divertides, molt de veritat.”