De Medeiros i Ogier, dues grans actrius davant de l'incest i els abusos

La polifacètica actriu portuguesa Maria de Medeiros ('Pulp Fiction', ‘Henry y June’, 'Airbag’), que viu entre Barcelona i París, debuta aquest divendres en un teatre de la ciutat. El Lliure acull dos dies ‘Un amour impossible’, adaptació de la novel·la homònima de Christine Angot.La protagonitza juntament amb Bulle Ogier (París, 1939), magnífica actriu de dilatada trajectòria que ha treballat amb artistes com Chabrol, De Oliveira, Duras, Chéreau, Bondy, Fassbinder, Tanner o Schroeter. 

La mateixa autora s’ha encarregat de transformar aquest text dur, estrenat fa tres anys al Centre Dramàtic Nacional Besançon Franche-Comté. En ell narra l’incest del qual va ser víctima per part d’un pare que no va voler reconèixer-la al néixer. L’obra teatral, dirigida per Célie Pauthe, posa el focus en la relació entre Rachel (Ogier), la mare, i Christine (Medeiros), la seva filla. L’espectador veurà aquest amor que les uneix en diferents etapes de la vida. Un amor immens quan Christine és petita però que es trastoca quan creix. La mare va ser la seva única guia en els seus primers anys ja que el pare només es va interessar per ella a partir de l’adolescència, quan va acceptar reconèixer-la i van començar els abusos.

"La força de l’obra consisteix en el fet com l’autora analitza una cosa tan íntima des del punt de vista polític. Fa una anàlisi de l’exclusió en la nostra societat que porta a l’existència d’amors impossibles”, destaca De Medeiros. En castellà, idioma que parla millor que el català, malgrat que l’entén ja que les seves dues filles, fruit del seu matrimoni amb un català, el parlen.

Odi impossible

Ogier entén el seu personatge, Rachel, aquesta mare que fa creure la seva filla que sempre va ser una nena desitjada. En realitat, el seu progenitor no la volia en aquest món. Parisenc, culte i de família burgesa, va quedar enamorat de qui no devia, una dona que no era de la seva classe, una bonica però simple funcionària de províncies, nascuda al si d’una senzilla llar jueva. Més enllà d’aquest amor impossible per qüestió d’estatus, també en figuren d’altres com l’amor impossible cap a un pare abusador i l’amor cap a una mare “que va estar cega” davant del drama i que va animar la seva filla a continuar visitant el seu pare. “El més horrible de l’incest és que no pots odiar qui et destrueix perquè hi ha amor”, assenyala De Medeiros. 

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Sense estar narrada cronològicament, l’obra recorre gairebé 60 anys. Aquest recorregut per records, situacions i sentiments permet entendre la complexitat del que ha passat i aflorar un dolor molt íntim. “La peça és molt teatral, transcorre en un espai que es transforma, on tot pot passar. El meu personatge a l’obra passa per diferents fases, des d’una nena de 8 anys que interpreto amb tècnica de la comèdia de l’art, fins a una dona de 50”, explica De Medeiros. Per Ogier, l’arc del seu personatge abasta des dels 26 fins als 84 anys. A més de la seva presència física en escena, les dues actrius apareixen en uns vídeos rodats especialment per a l’obra. 

Revolució popular

"No es pot generalitzar però jo diria que no és fàcil l’amor entre una mare i una filla", declara Ogier, que va perdre la seva única filla quan aquesta tenia 25 anys. La veterana actriu aplaudeix que temes com l’abús i l’incest, abans tabú, siguin cada vegada més presents en la societat. “Estem davant d’una gran revolució. És una cosa històrica que puguem parlar d’aquests temes de forma quotidiana: llegir-ho a la premsa, escoltar-ho al cafè com un més dels altres grans temes d’actualitat que ens continuen preocupant com la guerra, la misèria i la destrucció del planeta”. Una revolució com la revolució feminista que es va viure el maig del 68, amb traços diferencials. “En aquella època van ser els estudiants, gent educada i burgesa els que es van rebel·lar. Ara és més una revolució popular en què participa tothom, gent de tot tipus. La d’ara sí que és una veritable revolució popular”.