MESTRE DEL RENAIXEMENT

Durero aterra al Gòtic de Barcelona amb 70 gravats exposats en triple seu

Obres capitals com 'Melancolía', 'El caballero, la muerte y el diablo' i 'El gran carro triunfal de Maximiliano I' s'exposen al Reial Cercle Artístic, la Catedral i el Museu Diocesà

fcasals46699940 barcelona  25 01 2018 presentaci n de la exposici n  durero 190125170958

fcasals46699940 barcelona 25 01 2018 presentaci n de la exposici n durero 190125170958 / JOAN CORTADELLAS

2
Es llegeix en minuts
Mauricio Bernal
Mauricio Bernal

Periodista

ver +

Entre el 5 i el 9 de març de l’any 1519, com saben els historiadors i els interessats en el tema, va tenir lloc a Barcelona el Capítol 19 de l’Orde del Toisó d’Or, que dit així té alguna cosa críptica, però que a la pràctica era un esdeveniment aterrat: una reunió de poderosos, una cimera de reis i cavallers de l’Europa cristiana conjurats contra l’avenç de l’Islam. Si el cadiratge del cor de la Catedral està considerat una de les més sumptuoses d’Europa, la raó és que va ser remodelada per a l’ocasió, ja que allà exactament va tenir lloc la trobada. ¿Què té a veure això amb Alberto Durero? Hi té molt a veure: quan el Reial Cercle Artístic, que no disposava de prou espai, va tocar a les portes de la Catedral amb la proposta de fer una exposició conjunta de gravats de l’artista alemany, les autoritats eclesiàstiques van considerar que era una feliç coincidència. Incorporarien la mostra al programa de commemoracions del Toisó.

Com a gravador, Durero va executar una obra innovadora que ha influït en l’art occidental durant diversos segles

El resultat és una exposició en triple seu, el Cercle, la Sala Capitular de la Catedral i el Museu Diocesà, que tindrà lloc a partir d’aquest cap de setmana i es prolongarà fins al 26 de maig, un desembarcament en tota regla de Durero al cor del Gòtic, com ho va expressar la comissària de l’exposició, l’experta en Història de l’art Helena Alonso. ‘Durero, maestro del Renacimiento’ consta de 70 gravats de l’artista alemany propietat de la col·leccionista italiana Elisa Moretti, una mostra representativa que permet no només apreciar el valor intrínsec d’una obra innovadora i capaç d’influir en l’art occidental durant segles –hi ha empremtes d’una de les seves obres mestres, ‘Melancolía’, a la Façana de la Passió de la Sagrada Família–; també està comissariada per guiar el públic per l’actualitat política i social de l’època, marcada entre altres coses pel descobriment d’un nou continent.

La imatge de l’emperador

Notícies relacionades

I aquí entra en escena un personatge clau: l’emperador del Sacre Imperi Romà Germànic Maximilià I. Ho va ser entre 1508 i 1519, any de la seva mort. Si Durero va reflectir en les seves obres aquesta actualitat de l’època va ser en part perquè l’emperador –"un relacions públiques", va dir Alonso– va veure en la tècnica del gravat una eina idònia per a la difusió de la seva imatge –cosa que, com a tot emperador, li resultava fonamental–. "L’emperador volia difondre la seva imatge a travésd’aquest mitjà de comunicació que era el gravat, i això va afavorir la difusió de l’obra de Durero". No té menys pes en la feliç reacció de les autoritats eclesiàstiques a la proposta del Cercle que la Catedral hagi acollit les exèquies de l’emperador l’1 d’abril d’aquell mateix any, el 1519. "En el transcurs d’aquell any van passar moltes coses aquí", va assenyalar monsenyor Josep Ramon Pérez, degà de la Catedral.

A part de ‘Melancolía’, la mostra inclou obres capitals de la trajectòria del Durero gravador com ‘San Eustaquio –de la qual el mateix artista va viure perpètuament orgullós–,  ‘El caballero, la muerte y el diablo’  i ‘El gran carro triunfal de Maximiliano I’, que Durero va començar el 1518, i l’emperador no va poder veure perquè va morir l’any següent, que l’artista es va entossudir a publicar el 1922.

Temes:

Exposicions Art