'Creed II' La leyenda de Rocky': a cop de fórmula

Més enllà de consideracions argumentals, que 'Creed II' connecti no només amb 'Creed' (2015) sinó també amb 'Rocky IV' té una lògica comercial aclaparadora: aquests dos títols previs són les entregues més lucratives de la saga de Balboa, i l’única raó de ser de la nova pel·lícula és vendre entrades. Al cap i a la fi, 'Creed' ja va explicar la història completa sobre com Adonis s’enfrontava al llegat del seu pare i l’assimilava, i sobre com generava una identitat pròpia guiat per Rocky. 'Creed II' essencialment desmunta bona part d’aquesta estructura per tornar a muntar-la després.

Notícies relacionades

Rocky Balboa, un heroi del ring tot tenacitat

'Creed II' La leyenda de Rocky', l'adeu del mite Stallone

Fora d’això, és més gran i més sorollosa que la seva predecessora, la història és més formulària i els combats més absurds però més anodins; i el relat se centra molt més en 'Rocky' ara que aleshores, i això potser és aliè al fet que Sylvester Stallone hagi coescrit el guió –de la mateixa manera, potser la lluna estigui feta de malví–, i malgrat això el director Steven Caple Jr. no aconsegueix donar al vell campió gran cosa a fer que no sigui pronunciar incessants discursos pomposos sobre la família, el destí i pas del temps. De fet, dota de molta més substància els Drago, dos personatges plens de frustracions molt humanes i que fàcilment podrien haver sigut retratats com simples dimonis.

En última instància, la gran carta de 'Creed és que retia homenatge a l’univers a què pertanyia però alhora era capaç d’exhibir una personalitat distintiva i connectada amb el 'zeitgeist'. 'Creed II', en canvi, se centra a ser com qualsevol altra seqüela de 'Rocky': competent, entretinguda i una mica rutinària. D’altra banda, ha quedat clar que la fórmula funciona.