'La quietud', un sorprenent drama femení esgota els seus dies a la cartellera

La cartellera de cine es renova a una velocitat vertiginosa. Els grans títols nord-americans acaparen les pantalles i no donen gaire temps que els espectadors que tenen altres gustos descobreixin films menys publicitats però més interessants. Ni tan sols les sales dedicades al cine d’autor són una garantia que els aguantin unes setmanes. I així ens trobem amb exemples com La quietud, un interessant drama argentí que encara no arriba a les dues setmanes d’exhibició i té tots els números per abandonar els cines ben aviat. I és una llàstima...

És la nova pel·lícula del realitzador Pablo Trapero (El clan), un drama femení protagonitzat per la seva dona en la vida real, Martina Gusman (amb qui ja va rodar Elefante blanco i Carancho), Bérénice Bejo (The artist, en la seva primera pel·lícula a la seva Argentina natal), la veterana Graciela Borges (El espejo de los otros, La ciénaga) i Edgar Ramírez (Carlos, El asesinato de Gianni Versace). Un repartiment de primera.

El retrobament de dues germanes

La Quietud és el nom d’una gran finca que regenta un vell patriarca que, després de ser reclamat per la justícia, emmalalteix i entra en coma. La seva filla gran, que viu a França, torna a casa, on es retroba amb la seva germana, a qui adora, i la seva mare, a qui anuncia que està embarassada. L’arribada de la seva parella i una sèrie d’esdeveniments posteriors provocaran que els secrets familiars surtin a la llum.

És un drama centrat en les dones, en l’estreta relació que mantenen les dues germanes malgrat la distància i en la tensa enemistat entre la petita i la mare. Totes tres protagonitzen esplèndides interpretacions. Curiosament, les dues protagonistes joves guarden una certa semblança física cosa que quadra perfectament amb el fet que siguin germanes en la ficció.

Recursos tècnics i metàfores

A nivell tècnic, la pel·lícula s’inicia amb un pla seqüència en què la nouvinguda recorre la casa i ens adonem que es tracta d’una família benestant. Aquest recurs tornarà a utilitzar-lo en una escena en una església que serà el punt culminant del film. A la casa, en algunes ocasions, se’n va la llum, una metàfora que alguna cosa s’està acabant, és el final d’una època.

La tornada de la filla provoca que recordin molts moments del passat, però també que les velles ferides es tornin a obrir. Igualment amaguen els seus amors furtius i l’espectador intueix que tot està a punt d’esclatar. Després d’una primera hora de plantejament, dedicada a conèixer els personatges i descobrir la seva intimitat, en la segona hora tot comença a cobrar sentit al revelar-se els seus secrets.

La sexualitat femenina al descobert

És una pel·lícula de molta pell i en què es tracta sense embuts la sexualitat femenina, i parla bàsicament de l’amor incondicional entre dues germanes però també té altres subtemes més profunds com l’herència de la dictadura argentina.

Els amants de la música també disfrutaran amb la seva banda sonora atapeïda de cançons com l’Amor complet de Mon Laferte, una versió de People d’Aretha Franklin i Le rempart, de Vanessa Paradis. Tots aquests elements concorren en aquesta pel·lícula enigmàtica, sincera i commovedora que val la pena descobrir, tot i que les dades de taquilla semblin condemnar-la a l’oblit.

 

Notícies relacionades

Serrat corona la seva trajectòria

Una ‘a’ que vol dir ‘no’