Anar al contingut

BATALLA ATLANT

Namor vol el cap d'Aquaman

El personatge de DC Comics que triomfa en els cines és un plagi descarat del superheroi aquàtic de Marvel

Ramon Vendrell

Namor vol el cap d'Aquaman

Marvel Studios s’han d’estar estirant els cabells. L’univers DC, el seu arxienemic, els ha passat la mà per la cara amb ‘Aquaman’. D’una manera similar es devia sentir Muddy Waters quan els Rolling Stones van començar a vendre discos com xurros (fins que va comprovar que, bé, l’èxit del robatori també el beneficiava). 

Aquaman, Arthur Curry de nom civil, podria encapçalar tranquil·lament una classificació dels plagis més descarats de la història. En concret és una còpia de Namor, McKenzie de cognom terrestre. Namor, príncep d’Atlantis, és fill de l’humà Leonard McKenzie i la princesa atlant Fen. El Fill Venjador, que això significa Namor en atlant, va aparèixer per primera vegada el 1939 en el número u de ‘Marvel Comics’, publicat per Timely Comics, editorial que més endavant es convertiria en Marvel. Té una superforça comparable a la d’Hèrcules, Thor i la Massa, i poders telepàtics que li permeten comunicar-se amb les criatures del mar i els atlants, i neda més ràpid que el peix vela. Això últim es deu en part a unes fantàstiques aletes que té als turmells i que li permeten volar, facultat que sovint utilitza per propulsar-se per l’aigua com un torpede. La capacitat de volar és el seu factor mutant, estirp de la qual va ser el primer en l’univers Marvel. També passa per ser el primer antiheroi del gremi dels superpoderosos: és un tipus colèric i turmentat per la seva naturalesa dual. El seu banyador sembla una fantasia gai d’alta costura i només pot ser qualificat de mític. 

Namor contra els nazis

En els seus inicis l’emprèn contra els humans perquè s’estan carregant els oceans i per demostrar que Atlantis és molt Atlantis (Namor té aquest punt orgullós i iracund), però aviat entén que uns humans són pitjors que d’altres i s’alia amb el Capità Amèrica i la Torxa Humana original per combatre els nazis. Tot i que és un company difícil, ha format part en algun moment de Los Vengadores i Los Defensores, per exemple.

Namor va ser creat pel guionista i dibuixant Bill Everett (1917-1973), un cas rar al vell món del còmic nord-americà. Mentre que en aquest naixent i tèrbol negoci la majoria dels autors eren homes de classe obrera, Everett pertanyia a una antiga dinastia patrícia de Nova Anglaterra. Entre els seus avantpassats hi havia el poeta William Blake. Amb Stan Lee com a guionista va crear Daredevil.

Namor va arribar a Espanya en la dècada de 1970 en els infames alhora que fascinants volums de personatges de Marvel editats per Vértice. Infames perquè els ‘comic books’ de 20 pàgines en color eren sotmesos a una carnisseria per convertir-los en volums de 60 pàgines en blanc i negre. Fascinants perquè les cobertes eren magnífiques il·lustracions d’artistes com ara López Espí i Enric, fetes a mida per a aquest petit format.

Quant a Aquaman, va ser creat per Paul Norris i Mort Weisinger; va debutar el 1941 a ‘More fun comics’, de DC, i és com Namor però en tonto.

Namor vol, sens dubte, el cap d’Aquaman, l’imitador que li ha pispat al cine la glòria de ser el rei dels mars. Sembla complicat que pugui aconseguir-la: els drets de Namor pertanyen a Universal.        

Temes: Marvel DC Comics