Una exposició juga amb objectes quotidians per donar-los un nou sentit

L’esbarjo és el moment d’escola que tots recordem amb més o menys afecte dels nostres anys d’infància. Quan, després de diverses hores de classes, sortíem a l’aire lliure i podíem jugar durant una estona amb els nostres companys. També era l’hora de les baralles, reconeguem-ho, però la de més diversió i en la qual ens sentíem més lliures. Hi ha gent que encara no ha perdut aquest esperit lúdic i manté intacta la seva ànima de nen entremaliat. Un d’ells és l’artista Jordi Larroch, un apassionat de les arts plàstiques i amant de la poesia visual i la fotografia, amb uns treballs marcats per l’originalitat. Algunes de les seves obres poden veure’s fins aquest dissabte a l’Espai de Fotografia Francesc Català-Roca de la Casa Golferichs.

L’exposició es titula (Recreo), així entre parèntesis, perquè era com una pausa en la nostra vida. Està composta per una vintena de fotografies en blanc i negre del 2017 i el 2018, totes juganeres. De vegades no n’hi ha prou amb un primer cop d’ull, cal fixar-s’hi una mica per trobar-hi alguna clau amagada. En les fotografies, l’autor proposa un diàleg entre objectes quotidians que, units, creen un nou significat. Cada instantània té una història, un record darrere o una experiència que el va marcar. De fet, aquesta exposició podria tenir també un complement addicional si es convertís en un llibre en el qual s’expliqués el conte que amaga cada una de les imatges (suggeriment per a l’artista).

Un regal molt especial per a un amic

L’origen d’aquesta sèrie, en la qual Larroch ha invertit dos anys de treball en silenci i creant, parteix de la malaltia d’un amic i la seva voluntat d’idear una imatge per a ell. El resultat va ser (Recreo), composta per un io-io amb el símbol del reciclatge on el missatge era que calia reinventar-se i redescobrir el plaer del joc. Una altra amb un significat especial és El camino, una baldufa que gira sobre un arbre talat. Aquesta joguina és un clauer molt petit amb què s’identifica, ja que la seva mare tenia una botiga de llaminadures que, precisament, es deia La baldufa i era el sobrenom que ell va tenir de petit. El tronc és un portallapis del pare de la seva noia, que va morir quan ella era petita. Tot cobra sentit, el tronc mort dona vida als records i representa la unió de la parella.

Algunes han tingut una dificultat més gran per ser plasmades, com Pide un deseo, que fotografia un parabrisa trencat sobre una dent de lleó i provoca una estètica insòlita; La idea oculta, un trencanous de cap per avall després del qual s’intueix una bombeta, o Las últimas palabras, que mostra una margarida esfullada però la tija i el pol·len són d’un micro que li va deixar el cantant de Barricada. Bevida, aparenta un got de llet vessada mentre la cullera està vertical. Però el líquid autèntic era una barreja de cua blanca i aigua perquè adquirís prou textura.

Dues sales atapeïdes de sorpreses originals

A la primera sala poden veure’s altres exemples. El soñador és un cub de fusta amb quadradets a la manera de Rubik i un peó a sobre d’una casella. El canto és una casa de fusta amb teulada que sembla el niu d’un cucut, però unes cordes instal·lades al forat central li donen un aire d’instrument musical. ¿Es refereix al cant d’un ocell o a la música que pot crear?  A Amantes, dues paletes de pintor s’uneixen per formar un cor; Lunático és un telèfon antic negre de roda, però no té números; i Juego de niños s’ocupa d’una capseta que mostra la paraula “vacío” composta per formes geomètriques.

A l’altra habitació descobrirem Instinto, una brúixola amb forma de tortuga; Esos locos bajitos, un xumet tort que sembla una llengua o un cargol o la que serveix d’imatge de l’exposició, El luchador de agua dulce, un dispensador de llaminadures la part superior del qual conté aigua i hi neda un peix. La pieza és un puzle d’una mà estesa, però falta una peça per finalitzar-lo... A Pecado, el palet d’una poma es transforma en un ham, mentre que Lo mejor de ti combina un plat, una cullera i una estranya substància per transformar-se en el símbol del ying i el yang i El pescador és un sobre obert per darrere, les pestanyes trencades del qual fan d’ones davant la silueta negra de l’home del mar.

John Lennon, miralls i un barret

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Imagine és un homenatge a John Lennon en el qual les seves clàssiques ulleres rodones tenen un vidre trencat; Punto de partida utilitza una fitxa de dòmino per combinar la ratlla que separa les dues puntuacions amb un barquet de paper, i La hora és un mirall circular que, al reflectir el sostre, sembla marcar les 14.55 hores. A La prisionera, una papallona en un quadre sembla estar empresonada a causa de l’ombra d’uns llistons; a Harmonia, una gorra i un vinil es converteixen en un divertit barret; Souvenir fa servir una capsa de llumins utilitzada a mitges per representar un skyline urbà, i, per acabar, La belleza és un mirall de mà ovalat, però trencat.

Una exposició per sorprendre’s, per treure el nen que portem dins, per disfrutar de la poesia visual que desprenen les seves imatges i perdre’s una estoneta en el món infantil de l’autor, tot i que el nostre no deu ser gaire diferent... Que el bé més gran és petit, que tota la vida és joc, i els jocs, jocs són.