'Como la vida misma': barroeria amb ínfules

Les històries que explica 'Como la vida misma' parlen d’un grup de persones l’únic sentit narratiu de les quals és ser tractades pel director Dan Fogelman amb la més gratuïta crueltat: gent colpejada per autobusos, nens que veuen els seus pares morir, víctimes d’incest, violència domèstica i assetjament sexual, suïcides, malalts de càncer. I quan no se serveix de tanta desgràcia per manipular-nos emocionalment, la pel·lícula recorre a diversos trucs narratius –girs, narradors múltiples, coincidències, línies temporals trencades, tediosos discursos– amb la intenció de convèncer-nos de la seva pròpia importància. No cola.