La Habitación Roja, música que es cuida de nosaltres

Jorge Martí s’està fent a la idea que, arran del documental ‘In the middle of Norway’,tothom està començant a veure'l amb uns altres ulls. Més tendres o afectuosos. “Fa un cert vertigen i estic una mica sobrepassat. Que vingui algú i, sense dir-te res, es limiti a abraçar-te... Aquestes coses desconcerten una mica. T’adones que has explicat tot això i que ja no hi ha marxa enrere”, explica el cantant i guitarrista de La Habitación Roja, grup valencià amb més de dues dècades de trajectòria, que aquest divendres presenta el seu 11è disc, ‘Memoria’, a La 2 de Apolo (21.15 hores).

Sabíem que Martí tenia una doble vida: ‘frontman’ de la veterana banda ‘indie’ i ciutadà amb una vida feta a Noruega, d’on és originària la seva dona, Ingrid, i on són les seves dues filles. Però el documental ens ha descobert aspectes més delicats de la seva vida al país nòrdic: la malaltia crònica d’ella, encefalomielitis miàlgica, que li provoca cansament i marejos i que la fa passar llargues hores en llit, i la feina d’ell com a infermer per temporades en un centre d’Alzheimer.

Visibilitzar la malaltia

¿Per què ha volgut Jorge Martí que la seva circumstància personal veiés la llum? Bé, la idea no va ser seva, sinó de la catalana Mia P. Salazar i de l’alemany Georg Bungard, de la productora Bugard Film. “M’ho van proposar i m’hi vaig anar involucrant una mica sense voler”, apunta. Però no li va costar implicar-s’hi. Primer, “per visibilitzar la malaltia de l’Ingrid”. Després, perquè el contacte ambl’Alzheimer  el va impactar. “I també em semblava important parlar-ne: per això el nou disc es titula ‘Memoria’”, afegeix. I després, pel rerefons de desarrelament que descriu la seva història. “Últimament molts espanyols se n’han anat a buscar-se la vida, i això et crea una crisi contínua”. Idea que Martí enllaça amb tot un altre argumentari, el del triomf social com a conjunt buit. “Es té una idea del’èxit estereotipada i les malalties o la mort s’amaguen sota de la catifa”.

Ara, ‘In the middle of Norway’ dona noves claus per entendre les seves cançons i col·locar en context el seu fons emotiu. “El que fem mai ha sigut impostat, ve d’algun lloc. La meva relació a distància sempre va marcar les lletres del grup”, reflexiona Jorge Martí. Més particularment en els últims discos. “Perquè la situació s’ha tornat més complexa i t’acabes abocant a les cançons, que són una via d’alleujament”. La malenconia del grup és, no obstant, “positiva”, creu. “Hi ha tristesa però també catarsi: en els concerts la gent està alegre i celebra la vida”.

Fent aigües

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Tensant una mica més la corda, Martí va patir l’abril passat un tromboembolisme pulmonar que per poc li costa la vida. “Estava tirant endavant amb el grup, sense trencar la relació amb la meva dona, sense abandonar el vaixell..., i al final el que va fer aigües vaig ser jo”, recorda. Però es va recuperar en unes setmanes i l’estiu passat va ser un dels més actius per a La Habitación Roja.

Fan gira amb aquest nou disc, ‘Memoria’, que amb cançons com ‘Nuevos románticos’ apel·la a les emocions genuïnes, per sobre de la mediació tecnològica i de les xarxes socials, amb més teclats i cordes que suavitzen els contorns pop de les cançons. Tot i que hi ha “el factor Paco Loco”, apunta el guitarrista del grup, Pau Roca. “El seu so una mica brut, ‘vintage’. Treballar amb ell ha sigut com fer un màster en història del rock”. I al cap i a la fi, cuidar malalts i fer cançons té alguna cosa en comú. Per Martí, “la música també ens escolta i ens cuida”.