'Acuarela': molts voldrien ser cecs

'Acuarela' utilitza una dona cega per donar aires de distinció i transcendència al que només és una predictible col·lecció de clixés del cine romàntic. Tot i que físicament és cega, l’Emma ho veu tot més clar que el Teo, un masclista arrogant que viu emocionalment a les fosques, però que, sorpresa, canviarà gràcies a l’Emma. Mentre relata el procés, la pel·lícula intenta atacar els prejudicis sobre la ceguesa, però en lloc d’això la tracta amb condescendència i maniqueisme. I pitjor encara és el seu afany per fer-nos empatitzar amb el Teo aquest, que al final del relat continua sent més o menys igual de cretí que al principi.