Anar al contingut

ESTRENES DE CINE

'Ralph rompe internet': un viatge animat al cor de la xarxa

La pel·lícula de Rich Moore i Phil Johnston recupera l'energia i l'humor de la seva exitosa predecessora, '¡Rompe Ralph!'

Beatriz Martínez

Que en una factoria com Disney es retrobin dos talents tan desbordants i radicals com Rich Moore i Phil Johnston sempre és una excel·lent notícia. Junts van escriure ‘¡Rompe Ralph!’ (2012) i ara firmen ‘Ralph rompe internet’, on tornen a demostrar la seva singularitat a l’hora d’acostar-se a l’animació des d’un punt de vista tan lúdic com reflexiu sense deixar mai de banda l’humor més desprejudiciat i energètic.

Rich Moore el coneixem per la seva vinculació amb sèries tan mítiques com ‘Los Simpson’ i ‘Futurama’ i per aquesta meravella que va ser ‘Zootrópolis’ (2016); a Phil Johnston, per ser el guionista d’una les pel·lícules amb un humor més salvatge i grotesc dels últims anys, ‘Agente contrainteligente’, amb Sacha Baron Cohen. El repte que afrontaven en aquesta ocasió no resultava gens fàcil. D’una banda, posar en imatges l’inabastable univers d’internet, per un altre, que aquesta continuació estigués a l’altura de la seva predecessora, sobretot si tenim en compte que Disney no sol fer seqüeles de les seves pel·lícules. Aquesta seria la tercera després de ‘Fantasía 2000’ i ‘Los rescatadores en Cangurolandia’. De moment, acaben d’aconseguir una nominació a la millor pel·lícula d’animació als Globus d’Or.

Si bé '¡Rompe Ralph!' s’ambientava en el món de les màquines recreatives, en aquesta ocasió els personatges s’introduiran a la xarxa i navegaran per aquest món ple de possibilitats i perills

“Crec que el que connecta el públic amb Ralph és que és un personatge molt imperfecte”, explica a EL PERIÓDICO Phil Johnston en la seva visita a Madrid per presentar la pel·lícula. “Al final de la primera pel·lícula ens vam adonar que no tenia prou autoestima i vam voler desenvolupar aquest aspecte, que s’enfrontés a les seves inseguretats per ser millor amic i millor persona”.

Si bé ‘¡Rompe Ralph!’ s’ambientava en el món de les màquines recreatives, amb les dosis de nostàlgia dels 80 que això implicava, en aquesta ocasió els personatges s’introduiran a la xarxa i navegaran per aquest món ple de possibilitats però també d’alguns perills. “Volíem parlar dels pros i els contres que té internet”, continua Phil. “D’una banda és una de les millors invencions de la història, de l’altra, es pot convertir en una arma nociva per a nens i adults. A la pel·lícula es reflecteix el seu aspecte lúdic i pràctic, però també de quina manera es pot transformar en una experiència horrible a través de l’odi, els insults i els trols”.

A més, la pel·lícula torna a assentar-se sobre la dialèctica entre el vell i el nou, en aquesta ocasió des d’un punt de vista generacional. Si bé Ralph pertany a l’era predigital, la seva amiga, la petita Vanellope seria mil·lennista. “Per això Ralph és tan matusser dins d’internet i, en el fons, tot i que reconegui els seus valors, preferiria que tot fos com abans”.

Un internet realista

A la pel·lícula trobem 'cookies’, 'spam’ cercadors, logos, virus i tota la parafernàlia visual a què ens hem anat acostumant. Els creadors volien un internet realista, i per aquesta raó havien d’utilitzar el nom de les empreses reals, com Amazon i Google, igual que en la primera part apareixien els jocs de Streetfighter i Sugar Rush. “Hem construït internet com si fos Roma, com una ciutat a la qual es van afegint capes i nivells, que es va expandint cap al cel”.

La pel·lícula també conté grans dosis d’ironia sobre la seva pròpia naturalesa, i conscients que són una rara avis dins de l’univers Disney, Moore i Johnston van decidir utilitzar aquesta particularitat per generar humor. Per això, en una de les seqüències més brillants, Vanellope arribarà a la web de Disney, on es trobarà acorralada per totes les seves princeses, una reunió antològica que servirà per reivindicar l’autenticitat de la nostra petita heroïna com una guerrera contemporània. “Nosaltres considerem que Vanellope és una princesa”, diu Rich Moore. “Crec que és un bon missatge, una princesa no necessàriament ha de portar un vestit de gala, sinó que en té prou amb una dessuadora”.