Crítica d''El rey': l'emèrit i els seus dimonis

Transposició a la pantalla de l’obra de teatre homònima, 'El rey' adopta un enfocament experimental, arriscat i inevitablement controvertit. A través d’una col·lecció de diàlegs creats alternant declaracions en premsa i discursos oficials amb reflexions hipotètiques, retrata un Joan Carles I acabat de destronar i fuetejat per fantasmes del passat –Carrero Blanco, Tejero, Suárez, Felipe González, Franco– a fi de desmitificar i qüestionar la Transició i el paper que en aquest període va jugar el monarca; i ho fa servint-se de llums, ombres, sons i angles de càmera per crear una atmosfera onírica i anguniosa, i evitant tant el discurs de traç gruixut com la burla fàcil.