Quan la vida estava per estrenar

En un panorama novel·lístic trencadís, en què la visibilitat dels nous noms està dictada per valors conjunturals, resulta insòlita l’aposta agosaradament literària d’Ernesto Pérez Zúñiga  (Madrid, 1971), com proven dues de les seves novel·les anteriors, ‘La fuga del maestro Tartini’ (2013) i ‘No cantaremos en tierra de extraños’ (2016). Per la seva prosa, per la seva arquitectura narrativa, per l’abordatge dels seus temes i pel simbolisme universalitzador de la història que explica.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Aquesta història és la del trànsit vital que porta de la infància a la joventut a través d’un laberint de galeries plenes de descobriments i frustracions, pors i desitjos, incerteses, temptatives, errors, devocions i avorricions. Al país dels adults no s’hi arriba sinó travessant aquesta franja d’anys borrosa i minada, com li passa a Monte, l'estrany xaval protagonista que molts anys després evoca, en tercera persona, aquells ritus de pas (el despertar del desig i del duel, el xoc amb la lleialtat i la traïció, el refugi dels llibres i la música, la identitat sexual oscil·lant) que el van convertir en qui és. La galeria de personatges que l’envolten és riquíssima i està desenvolupada amb cura, des dels pares (professor ell, pianista ella) i els avis (imatge de les dues Espanyes, un d’ells el lluitador antifranquista Manuel Montenegro, oriünd de la novel·la anterior) a la colla d’amics i l’entorn dels professors (amb Robin, l’íncub pederasta, en primer lloc).

El món interior de Monte està hàbilment compenetrat amb les experiències que va acumulant, algunes de molt doloroses, de manera que el lector es troba alhora dins i fora de la consciència del noi, sentint la música que l’acompanya de continu, des de Schubert a Supertramp o Queen, i seguint les lectures que el van marcant, des de l’ubic Lorca, ja en el títol (Escarcha és la ciutat de Granada), fins a Baroja, Joyce o Cao Xueqin. Aquestes no són referències gratuïtes, perquè ressonen en l’estructura de la novel·la, que està dissenyada de manera precisa: set parts de set capítols, cada unes de les quals gira entorn d’una intensa vivència de Monte, set gambades al camí de la seva maduració. I un pas de gegant en la trajectòria de Pérez Zúñiga.