'Apuntes para una película de atracos': un cop mestre

Elías León Siminiani mai ha tingut objeccions per despullar la seva ànima en pantalla, però en el seu segon llargmetratge qui realment ho ensenya tot és el seu objecte d’estudi, que passa per ser un dels lladres més fascinants de la nostra història recent. Mentre planteja un joc de miralls entre tots dos, la pel·lícula transita de forma gairebé sempre jovial entre gèneres –el diari personal, l’homenatge cinèfil i, clar, la pel·lícula d’atracaments– i tons –íntim, còmic, romàntic, tràgic; i en el procés planteja amb subtilesa inquietuds de classe, llaços sanguinis problemàtics i reflexions de pes sobre el que ens fa ser el que som.