'El Grinch' pot amb Freddie Mercury i Superlópez

Cada vegada resulta més difícil saber quina pel·lícula connectarà o no amb els espectadors, quin serà el film més existós dels que s’estrenen cada divendres en les nostres pantalles. Contra tot pronòstic, o potser no, 'El Grinch' ha sigut la bomba del cap de setmana passat en la taquilla espanyola, perquè ha superat els gairebé omnipotents Superlópez i el Freddie Mercury de 'Bohemian rhapsody': gairebé 1.835.000 euros de recaptació, o el que és el mateix, gairebé 300.000 espectadors que s’han acostat a les sales on es projecta aquesta última producció dels estudis Illumination, responsables d’altres saludables èxits comercials del cine d’animació, com ara 'Los minions' i ‘Gru, mi villano favorito’.

L’èxit d’'El Grinch' a Espanya no és un cas aïllat. La pel·lícula realitzada per Yarrow Cheney i Scott Mossier, amb veus de Benedict Cumberbarcht, en la seva versió original, i de Ernesto Alterio, en la doblegada a l’espanyol, i amb banda sonora a càrrec de Danny Elfman (compositor habitual de Tim Burton, cineasta a qui sens dubte li agradaria dirigir en alguna ocasió un altre acostament a la figura del Grinch), també ha sigut número u en les recaptacions dels Estats Units (60 milions en el seu primer cap de setmana en sales), Austràlia, França i la Gran Bretanya. Porta acumulats 237 milions d’euros i va tenir un pressupost de menys de 70 milions.

Una mica d’història

'El Grinch' és el vuitè llargmetratge dels estudis Illumination i el cinquè acostament al personatge que es realitza entre televisió i cine. Abans destaquen ‘El Grinch, el cuento animado’ (1966), un ‘cartoon’ de la Metre Goldyn Mayer realitzat per un dels mestres dels dibuixos animats, Chuck Jones (creador del Coiot i Correcamins i un dels artífexs de la sèrie 'Looney Tunes'), i 'El Grinch' (2000), pel·lícula dirigida per Ron Howard en què Jim Carrey va encarnar el personatge protagonista en l’única aproximació a la història en imatge real, amb estrident però recordada vilesa barrejada amb sarcàstic sentit de l’humor.

El Grinch, un ogre verd i saltironant, tan inquietant com jocós, decideix robar el Nadal quan descobreix que un poble sencer pretén fer els festejos encara més grans i recordats del que acostumen ser. Per fer-ho, es fa passar per Santa Claus i es disposa a boicotejar el festeig nadalenc per excel·lència. Algú d’aquestes característiques només podia ocórrer-se-li al Dr. Seuss (1904-1991), escriptor de personals llibres infantils i caricaturista nord-americà, de nom real, Theodor Seuss Giesel.

'¡Cómo el Grinch robó la Navidad!' publicada el 1957, és la seva obra més coneguda i adaptada. S’hi defineix a la perfecció el món entre extravagant i fantasiós del gran innovador dels contes infantils juntament amb el gal·lès Roald Dahl. Films com ara ‘Malson abans de Nadal’ (1994), de l’esmentat Tim Burton, li deuen bastant al seu particular imaginari. La seva història sobre el Grinch i el Nadal robat no és l’única que ha atret el cine, malgrat que totes les adaptacions tenen un inconvenient: els films no només han de reproduir l’original univers fantàstic de l’autor, gestat a partir de rimes mètriques, sinó també les seves il·lustracions, generalment en blanc i negre.

Notícies relacionades

'El Grinch': reflex del seu temps

Amb el peu esquerre

El comediant Mike Myers va protagonitzar el 2003 ‘El gat’,centrada en un altre dels seus personatges més originals, un gat anàrquic i amb barret de copa que ensenya a dos nens l’art de divertir-se. La història havia servit de base per a un musical de Broadway. La càrrega subversiva de l’original va quedar, en aquesta ocasió, massa estovada, al contrari que a 'Els 5000 dits del doctor T' (1953), memorable pel·lícula en què  Dr. Seuss va escriure l’argument i el guió. La història il·lustra en fascinant Tecnicolor el malson d’un nen que estudia piano, malson en el qual el seu exigent i desagradable professor es metamorfosa en el pitjor dels brivalls.

El 2008, Jim Carrey tornaria a l’univers Seuss prestant veu a l’adaptació animada de'Horton', un elefant intel·ligent creat per Dr. Seuss als anys 40. Illumination va produir també 'El Lorax' (2012), un altre personatge sorgit de la imaginació de l’escriptor, un afectuós i rondinaire individu a qui va prestar veu Danny DeVito.