Anar al contingut

antecedents del fenomen de l'any

Rosalía no és tan innovadora: deu mestissatges previs del flamenc

Aquests discos tracen un recorregut d'intensos acostaments entre flamenc i altres músiques, del soul al trap, fins a arribar al 'boom' del moment

Nando Cruz

‘El mal querer’ no és la primera aproximació flamenca a les músiques negres, al rap ni als ritmes urbans del segle XXI. De fet, nombrosos historiadors afirmen que el flamenc té, des del seu origen, influències africanes en l’ADN, degut a la presència d’esclaus o descendents d’esclaus a Andalusia des del segle XVI. Però és des de la dècada del 1970 quan diferents músics del nostre país, sovint, gitanos, van buscar en diferents músiques d’arrel negra (del rock al trap, passant pel funk, el soul, la música disco o el rap) maneres de modernitzar o reformular el flamenc i viceversa. Aquí teniu alguns dels discos amb què es pot traçar un recorregut musical fins a l’actual boom de Rosalía.

Smash: 'El garrotín/Tangos de Ketama' (1971)

En aquest ‘single’ seminal, el grup de Manuel Molina i Gualberto reinterpretava un títol troncal de la cultura flamenca amb guitarres d’efecte ‘wah-wah’ i després deformava el rock psicodèlic de Cream i Jimi Hendrix per tangos. Del bramul anglòfon "hey listen to me, look out!!!" al patrimoni popular autòcton de l’“y a mi Alicia chiquetita, lo que la camelo yo / cuando pienso donde está se me parte el corazón”. Així s’obria la veda del flamenc elèctric i el rock aflamencat que van seguir Pata Negra i tants d’altres.

Maruja Garrido: 'Es mi hombre' (1971)

El maig del 2014 el Mercat de les Flors va acollir un espectacle d’homenatge a aquesta rumbera murciana criada professionalment al ‘tablao’ Los Tarantos de la plaça Reial. Aquell dia van desfilar per l’escenari nombrosos admiradors. La cantant més jove era una tal Rosalía Vila. El videoclip d’‘Es mi hombre’ està omplert d’imatges icòniques, com aquella en què Garrido s’asseu en un tron sota l’Arc de Triomf. És com un clip del Canadà, però del 1971. I si Rosalía té avui boig Almodóvar, el fan més gran de Maruja era Dalí.

Diversos artistes: 'Tani: disco rumba & flamenco boogie' (2017)

La llista d’artistes de l’escena rumbera dels anys 70 que es van acostar a les músiques negres llavors de moda és infinita: Los Chichos, Rumba 3, Tobago, El Luis, Las Grecas, Los Chunguitos, Sangre Gitana, Barracuda, La Terremoto, Los Gachós, Las Deblas, Los Chorbos... Diversos coincideixen en aquest recopilatori publicat en un moment idoni per redescobrir com d’habituals que han sigut aquests experiments i la facilitat, gens experimental ni pretesament revolucionària, amb què es gravaven i disfrutaven.

El Turronero: 'New hondo’ (1980)

El gadità Manuel Mancheño, el sobrenom del qual li ve per l’ofici dels pares, venedors ambulants de torrons, mereix un punt i a part. Va triomfar amb aquest disc, que coquetejava amb el funk i la música disco, ajustant-se a la mètrica de buleries, seguidilles, malaguenyes, ‘bamberas’ i tangos i sense renunciar a aquell huracanat ‘quejío’ que allargava com volia. Explica el llibret que acompanya la reedició que quan James Murphy de LCD Soundsystem va estar al Sónar del 2014 estava boig per obtenir-ne una còpia.

Tomasito: 'Tomasito' (1996)

L’incombustible i molt flamenc Tomás Moreno Romero segueix en actiu després de gairebé 30 anys d’ofici i s'acosta a iconoclastes com Joe Crepúsculo. En la cançó ‘Sobreviviré’ es va treure de la màniga una fórmula: “Suma el ritme al moment, multiplica el sentiment i després divideix-lo: la samba, la rumba, la polca, el mambo, el bolero i la masurca, el rap, el ‘candil’, l’escombra, el xotis, el txa-txa-txa, el merengue...”. I la va cantar rapejant, és clar. El 2017 la va recuperar al recopilatori ‘Ciudadano gitano’.

Mala Rodríguez: 'Lujo ibérico' (2000)

Aquesta cantant de Jerez va ser la primera que va aconseguir que una música nord-americana com el rap tingués caràcter propi, so autòcton i dicció inconfusible. I no només va ser la primera a obtenir projecció nacional i internacional injectant el gen flamenc en la cultura hip-hop, mare de totes les anomenades ‘músiques urbanes’, sinó que a més ho va fer amb 21 anys acabats de fer. Aquest estiu ha publicat el ‘single’ ‘Gitanas’, i és una de les artistes que observa amb més recel l’aclamadíssima eclosió gitanourbana de Rosalía.

Ojos de brujo: 'Bari' (2002)

El seu debut, ‘Vengué’ (1999), ja va portar de gira per mig món aquest col·lectiu barceloní que va definir el mestissatge de cara al segle XXI amb una base flamenca molt sòlida però molt dúctil. En el segon disc, els baixos funk premuts amb el polze, els sintetitzadors i els 'scratches' propis del hip-hop es colaven entre buleries, ‘tanguillos’ i ‘soleás’. La seva fusió visionària tant els permetria ajuntar-se amb el ‘tocaor’ Pepe Habichuela com amb el grup angloasiàtic de drum’n’bass Asian Dub Foundation.

Las Niñas: 'Ojú' (2003)

El referent sonor més clar de ‘Malamente’, el ‘single’ que va inaugurar l’aliança de Rosalía amb El Guincho, és la cançó que donava títol al primer disc d’aquest trio de flamenc-pop, en què es va donar a conèixer Alba Molina, filla de Manuel Molina de Smash. I ja llavors s’acostaven al r&b i altres textures negroides de la época. La sorprenent semblança permet comparar el que llavors no era ‘cool’ i ara sí que ho és. Allà Las Niñas parlaven de Gescartera, corralitos i el ‘No a la guerra’. I en comptes de ‘tra-tra’, tiraven d’‘ojú’.

Dellafuente: 'Azulejos de corales' (2015)

El nom de la gira de presentació d’aquell disc, ‘Quejíos i autotune’, ja sintetitzava la productiva col·lisió del llenguatge de les músiques urbanes del segle XXI amb els melismes i sabor flamenc. Els versos de ‘Consentía’ bé podrien provenir del romancer gitano: “Acaríciame de frente / Sabes que por ti daría / El santo que tu quisieras, a tu hermano / Si quieres se lo regalaría”. Una anècdota: en la cançó el traper granadí fantasieja amb tenir dues nenes. Una es diria Manuela. L’altra, Rosalía.

Moncho Chavea: 'Tus labios pa mí' (2016)

El líder del col·lectiu de trap gitano Chavea Sound, format al barri de Pan Bendito, a Madrid, va rebre la benedicció de la mateixa Remedios Amaya quan fa un parell d’anys va adaptar els seus tangos ‘Turu turai’ al llenguatge del segle XXI a base de ‘dance hall’ i ‘autotune’. Ni Chavea ni els seus socis Omar Montes i Original Elías han publicat disc físic, però els seus videoclips depassen ja els 61 milions de reproduccions a Youtube sense campanyes mediàtiques com la que ha portat Rosalía a superar els 82 milions.