'Matar a Dios': de triomfar en els festivals a ser invisible a taquilla

Els catalans Caye Casas i Albert Pintó són els directors de Matar a Dios, una comèdia negra, surrealista i buñueliana que, amb més de 20 premis internacionals i l’aplaudiment de la crítica, va acabar punxant a la taquilla amb una recaptació de menys de 40.000 euros. La seva estrena en el Festival de Sitges del 2017 els va valer el Gran Premi del Públic, però ni això ni la resta de guardons li va permetre durar més d’una setmana en cartellera, la de la seva estrena el 21 de setembre. “La taquilla és la guerra”, assegura Casas.

Matar a Dios va haver de compartir cartellera amb Predator i Els increïbles 2, entre altres fites de pressupost estratosfèric, així que la competència, més que ferotge, era letal. “Això és com si el Logronyès jugués la Champions”, diu fent broma, o no, el codirector del film.

La pel·lícula relata les desaventures de quatre membres d’una família (Boris Ruiz, Eduardo Antuña, Itziar Castro i David Pareja) que decideixen passar junts la nit de Cap d’Any en una casa a la muntanya. En plena nit, un rodamon nan que diu que és Déu (Emilio Gavira) irromp en la vetllada per comunicar-los que quan surti el sol exterminarà l’espècie humana i només hi haurà dos supervivents, que han de ser elegits per ells. “És una crítica a sac de l’espècie humana”, explica Casas.

Notícies relacionades

'I hate New York', sobreviure entre el magma

Amb el peu esquerre

Una vegada acabat el guió de la seva ‘opera prima’, les subvencions públiques no van arribar i cap televisió es va interessar pel seu projecte. “Tot i així, vam decidir rodar el nostre llargmetratge, independent i de baix pressupost, fet que ja suposa un gran triomf tenint en compte la gran quantitat de cine espanyol invisible, que podria constituir un gènere en si mateix”, assegura el codirector. El tàndem Pintó & Caye, autors dels també multipremiats curtsNada S.A.(2014) i RIP (2018), atribueix aquesta falta de visibilitat a l’escassetat de pressupost i de publicitat, entre altres factors. “Competir en la Champions és un repte per si mateix, però si ets un equip desconegut i amb poc pressuposat, les possibilitats que et vinguin a animar es redueixen dràsticament i, de guanyar el trofeu, encara més”. I, si tenim en compte la dificultat creixent per omplir les sales de cine espanyoles i la irrupció de plataformes com ara Netflix i HBO que cada dia compten amb més subscriptors, el panorama no és gaire esperançador.

“Durant aquest any hem tingut l’oportunitat de participar en molts festivals, com en Corea, on ens recordo especialment nerviosos per saber quina acceptació tindríem i, al final, els tres passis van resultar ser un èxit”, recorda el director. “Matar a Dios ha sigut la nostra primera pel·lícula, una història superpositiva que ens ha donat moltes alegries i ens ha situat al mapa del cine, tot i que ens hàgim quedat amb l’espineta de la taquilla”. És la cruel paradoxa: una comèdia negra premiada en diversos festivals internacionals resulta pràcticament desconeguda per al públic nacional. Això sí, Pintó & Caye ho tenen clar: continuaran explicant històries a la seva manera, a través de la comèdia, l’humor i el surrealisme.