SALÓ DEL MANGA DE BARCELONA 2018

Eiki Eiki i Taishi Zaou: «Al Japó es pot viure dels mangues autoeditats»

Les dibuixants de 'Love Stage!!' expliquen el sector dels dojinshins, els mangues autoeditats

Eiki Eiki i Taishi Zaou: «Al Japó es pot viure dels mangues autoeditats»
4
Es llegeix en minuts
Josep M. Berengueras
Josep M. Berengueras

Periodista

ver +

El duo de dibuixants Eiki Eiki i Taishi Zaou han firmat diversos projectes de manga juntes. El més famós és ‘Love Stage!!’que a Espanya edita Ivrea. Durant anys, van publicar desenes de dojinshis al Japó, és a dir, paròdies o continuacions autoeditades basades en sèries d’èxit (una espècie de ‘fanzines’). Han visitat el Saló del Manga de Barcelona.

¿Com us vau conèixer?

E. E.: Hi va haver una temporada en què totes dues dibuixàvem mangues similars. Jo treballava en una editorial i una vegada vaig rebre una carta de Taishi Zaou. De seguida la vaig reconèixer, i com sabia qui era i havia llegit la seva obra, la vaig contactar molt ràpid. D’això fa 25 anys. Al Japó hi ha dos grans esdeveniments a l’any de dojinshi, i també mensuals. Va ser just en un esdeveniment on ens vam conèixer en persona.

¿Quin són els seus referents?

E. E.: Yu Yu Hakusho, de fet vaig dibuixar dojinshis d’aquesta sèrie. Soc un gran fan de Hiei (un dels personatges). Per això em vaig posar el pseudònim d’Eiki Eiki, per l’‘ei’ d’‘hi-ei’.

T. Z.: A mi també m’agradava Yu Yu Hakusho, tot i que no tant com a Eiki Eiki... Era més del personatge Yusuke.

¿Amb els dojinshis dibuixaven i publicaven el que els venia de gust?

T. Z.: Fèiem qualsevol cosa que ens venia de gust. Històries originals, paròdies de sèries famoses... Ara ja fa uns quatre anys que no els faig.

E.E.: Jo puc dir que hi va haver una època en què vaig estar totalment enamorada d’Athrun Zala, de ‘Gundam Seed’. Tant, que havia de dibuixar-lo cada dia. Per això vaig treure molts dojinshis d’aquesta sèrie durant dos anys... Va ser la meva època més prolífica al sector.

El manga ‘Love Stage!!’ d’Eiki Eiki i Taishi Zaou.

¿Es pot viure dibuixant dojinshis?

E. E.: Es pot sobreviure, sí. Nosaltres també fèiem mentrestant històries originals, pel que podíem viure de tots dos. Jo en qualsevol cas treballava en una editorial mentre dibuixava dojinshis.

T. Z.: Jo en una empresa de cartells, fins que vaig poder dedicar-me a dibuixar a temps complet.

De tots els dojinshis que van dibuixar, ¿quin va ser el que els va fer més il·lusió?

E. E.: Un de ‘Rurouni Kenshin’, perquè vaig inventar la història que passava 15 anys enrere, tenia com 180 pàgines. Gràcies a aquest dojinshi vaig començar a tenir èxit i vaig veure que em podia dedicar a dibuixar manga.

T. Z.: En el meu cas, com treballava en una empresa de cartells, per a mi el més important va ser adonar-me que podia viure de dibuixar.

¿És senzill fer el salt del dojinshi a publicar professionalment?

E. E.: Hi ha dibuixants que tenen èxit amb dojinshis i que poden fer el salt relativament fàcil al món comercial. Però el difícil no és fer el salt, sinó mantenir-se en el món comercial.

T. Z.: Els dojinshis són molt coneguts al món editorial, i moltes vegades les empreses en buscaran els autors. Dibuixar dojinshis també serveix per dibuixar molt, practicar, però clar, la majoria de vegades són personatges i històries agafades d’una altra persona, per la qual cosa és important també veure si l’autor és capaç de crear històries originals.

Van aconseguir un gran èxit amb ‘Love Stage!!’. ¿Com va sorgir la idea?

E. E.: El nostre treball conjunt va començar perquè em vaig adonar que amb el meu propi dibuix era difícil plasmar amb èxit el que moltes vegades tenia al cap. Pensava en històries que amb el meu dibuix no podia fer realitat. A Love Stage!! vaig pensar que podia escriure la història, i al costat tenia algú que la podia dibuixar-la. A mi em sorgeixen moltes idees, sempre, i continuaré explorant el sector com a guionista.

T. Z.: Justament quan me'l va proposar, jo estava acabant els meus projectes, per la qual cosa va ser el moment perfecte. A més, l’horòscop deia que si començàvem en aquella època, tindríem èxit, així que vaig pensar que seria una gran idea.

E. E.: El grup Kadokawa m’havia dit que busqués una obra que pogués ser sèrie de dibuixos animats (anime), i per això vaig decidir proposar ‘Love Stage!!’.

Però habitualment és al revés, hi ha anime d’un manga si el còmic ha tingut èxit...

E. E.: (Rialles) Jo crec que les editorials sempre diuen el mateix... “El teu manga no té anime perquè no ha tingut èxit”. El plantejament sempre és optimista (rialles de nou).

¿En què treballen ara?

Notícies relacionades

E.E.: He tingut problemes de salut en els últims tres anys, per això he estat fent de consellera a mangakes (dibuixants de manga). Com la sèrie va acabar, no estem treballant juntes, i actualment estic donant consells a unes altres tres mangakes. En tres anys en compleixo 50, i ara estic pensant a passar-me al món de la novel·la per donar sortida a les meves idees. Però hi ha almenys un ‘spin-off’ de ‘Love Stage!!’ que segur que farem juntes. I, potser altres projectes en el futur.

T. Z.: Just a finals d’agost vaig acabar l’obra que estava fent. Ara estic en un altre projecte de sèrie, que com a molt aviat sortirà al febrer. Estic construint la idea, m’agradaria fer-la sola. Però si m’encallar, segur que recorreré a Eiki Eiki.