5) Els secrets de l'anime, segons un dels cracs de 'Dragon ball'.

Quan un consumidor veu unepisodid’animepertelevisióés poc conscient que per fer aquest capítol de poc més de 20 minuts es necessiten milers i milers de dibuixos. “Per fer un sol episodi de ‘Dragon Ball’estàvem al voltant de cinc setmanes”, destaca Masaki Sato, un prestigiós animador japonès que visita el Saló del Manga de Barcelona.

Avui dia hi ha moltes sèries (i pel·lícules) que aposten per l’ordinador per crear animació. No obstant, alJapóes continua prioritzant el procés original: el que implica que un equip de centenars de persones treballi gairebé sense parar durant setmanes no només per planificar cada episodi, sinó sobretot per executar-lo dibuixant i pintant els centenars d’imatges per minut que, al ser gravades de forma ràpida, donarà la sensació de moviment i fluïdesa.

El procés

De forma resumida, per fer un episodi basat en un manga, un responsable de ‘storyboard’ en fa la primera aproximació. El director d’art i el de disseny de personatges preparen tota la part gràfica, i més tard arriba la producció: es dibuixen una a una cada escena (frame o quadro), per a després tintar un ‘cel’ (full semitransparent) que després es tinta, tot de forma manual. Al gravar aquests cels passant ràpid (fins a 24 per segon) s’aconsegueix l’animació.

Sato va començar la seva carrera al prestigiós Studio Junio (Mazinger Z, Lupin III, La vuelta al mundo de Willy Fog), on va tenir com a mestre a Minoru Maeda, un dels més prestigiosos animadors del Japó (responsable de, entre d’altres, Touch, Dr. Slump, Dragon Ball i Dragon Ball Z). “L’anomenaven l’home daurat perquè tot el que tocava ho convertia en or, és a dir, era un èxit”, destaca.

Maeda va confiar en Sato, i el seu primer gran treball va ser una lluita deKrilina la primera part deDragon Ball. La sèrie era un èxit, i Sato va continuar vinculat a la sèrie també a Dragon Ball Z, en què per exemple va dibuixar el mític combat entre Trunks i Cèl·lula.Sato es va convertir en un especialista en combats, i el resultat van ser escenes memorables que continuen gravades en la memòria de la gent.

Era l’època daurada de l’anime. Hi havia millors treballs i pitjors, però tot estava fet amb “carinyo”, destaca. Però actualment al Japó es debat sovint sobre la qualitat d’algunes sèries pel que fa a l’animació. Hi ha productes que s’emeten amb cares deformades, cossos desproporcionats i imatges gens fluides. És laindústriade la subcontractació, de les menorstarifes, de lespresses.

Notícies relacionades

Furor al Saló del Manga mentre la indústria editorial bat rècords

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

“La qualitat del dibuix dels artistes ha descendit. Es nota quan veus algunes sèries, sobretot en els paisatges”, explica Sato. No passa en tots els casos, però quan passa, es reobre el debat. El seu equip dedicava cinc setmanes a un episodi, i de vegades fins i tot era poc temps. “El procés ara és similar al d’abans, però ara es fa més ràpid tot i que amb més equip”, agrega.

Un exemple: fa poc, amb alguns episodis deDragon Ball Super, Twitter va cremar amb comentaris sobre com de pobres eren els dissenys i l’animació. “Jo ja fa temps que estic desvinculat de la saga. Però al veure la polèmica vaig visionar els episodis. Realment hi faltava qualitat, sembla que els productors no tenien l’amor pel producte com es tenia abans. Suposo que era una falta de temps i de pressupost, d’estar més preocupats per tenir beneficis econòmics o en la mercadotècnia que en una altra cosa”, conclou el dibuixant japonès.