The Influencers: expedicions del segle XXI

“Hem tocat fons com a societat”. La sentència és de Bani Brusadin, codirector del festival The Influencers. No parla del clima polític, del canvi climàtic, ni de les múltiples emergències socials, sinó de la relació de l’ésser humà amb una tecnologia de les comunicacions cada vegada més opaca, alienadora i controladora. “L’eina que utilitzem cada dia per orientar-nos per la ciutat, per comprar, per comunicar-nos o per lligar ens fitxa amb un nivell de detall mai assolit per cap règim totalitari. I aquesta contradicció és tan immensa que ja no ens hi cap al cap”, apunta.

Que internet s’hagi convertit en una “enorme màquina de vigilància” és, segons l’opinió de l’investigador italià, “un problema democràtic, econòmic i també cultural”, ja que altera la nostra manera d’interpretar el present i fins i tot d’imaginar el futur en què voldríem viure. The Influencers va néixer el 2004  fascinat per la utopia emancipadora de la xarxa, quan encara no existia Youtube. Una dècada després, el festival d’art no convencional assumia una actitud més crítica i bel·ligerant amb aquest món virtual que, compte, no és tan virtual.

Arribats a la seva 15a edició, que se celebra de dijous a dissabte al CCCB, les protagonistes d’aquest The Influencers són artistes, investigadores i científiques que es colen a la rebotiga de la tecnologia de la comunicació per comprendre'n el funcionament, explicar fins a quin punt controla la nostra vida i buscar maneres de desactivar-la. Ja no queden continents per descobrir, així que les grans expedicions del segle XXI impliquen bussejar en aquesta realitat tan aparentment accessible per descobrir els mecanismes opacs i gens neutrals que amaga.

Exploradors de l’Iran, Estònia i la Xina

Les exploradores convidades al festival són Cathy O’Neil, autora del llibre ‘Armas de destrucción matemática' que revela l’intricat mecanisme de dominació social dels algoritmes, la també nord-americana Ingrid Burrington, cartògrafa del cablatge que manté el planeta connectat a la xarxa, i la iraniana Moreshin Allahyari, ara centrada a rescatar i visibilitzar peces antigues de cultures no dominants per trencar amb la mirada colonial i patriarcal que imposa la història de l’art oficial. Totes dones, sí, com la xinesa An Xiao Mina, l’estoniana Katja Novitskova o l’holandesa Femke Herregraven, tres més de les protagonistes del bloc de conferències.

 Actualment, opina Brusadin, no funciona aquesta tipologia d’“artista clàssic del segle XX que mirava la realitat des de fora per representar el món i reflectir-hi la seva ànima”. Avui és imprescindible submergir-s’hi. I aquestes artistes exploradores ens presenten el món que vivim utilitzant metodologies científiques i pràctiques que van de l’espeleologia digital a l’espionatge industrial. El seu activisme pot prendre forma de conferència àrida o de peça museística. D’aquí aquesta idea d’art no convencional des de la qual opera The Influencers.

Altres formats anòmals

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Més enllà de les conferències, el festival proposa la reflexió a través del que denominen formats anòmals. Des d’una ruta turística per punts clau per al nostre dia a dia com a usuaris de la xarxa (centres d’emmagatzematge de dades, llocs pels quals entra el cablatge a la península o la planta d’Amazon) fins a un taller on explorar com crear un internet descentralitzat. Des d’una 'cryptorave’, que combina la mecànica de les criptomonedes amb la de les festes techno furtives fins a una mena de 'performance' coral en la qual els espectadors cediran el seu mòbil a desconeguts perquè aquests espiïn el seu contingut davant la mirada de la resta de públic.

Encoratjat pel desencant de la utopia d’un internet emancipador, The Influencers vol aportar proves, esperança i humor a aquesta època “cada vegada més disfuncional en la qual les xarxes ja no ens proporcionen plaer, sinó una certa ansietat”.Seran tres dies dedicats a explorar esquerdes des de les quals imaginar sortides a un present que Brusadin defineix com “una nova era de foscor”.