Anar al contingut

LA GRAN CITA DEL CINE FANTÀSTIC DE CATALUNYA

El 'Superlópez' de Dani Rovira vola pel cel de Sitges

Javier Ruiz Caldera estrena al festival la seva versió cinematogràfica del popular còmic creat per Jan, amb l'actor malagueny com a bigotut superheroi espanyol

Julián García

El 'Superlópez' de Dani Rovira vola pel cel de Sitges

El 1973, Juan López, Jan, va rebre l’encàrrec de realitzar una obra que servís de paròdia a Superman. El gran dibuixant se’l va imaginar amb bigotet, a la manera d’un espanyol corrent de l’època, oficinista anònim, apassionat del futbol i del cafè amb llet amb croissant, acompanyat en les seves penúries per la seva nòvia Luisa Lanas i el seu amic pèl-roig Jaime. Un personatge capital de la història del còmic espanyol que va marcar la inquieta infància de Javier Ruiz Caldera, atapeïda de còmics i pel·lícules, de fantasia i ciència-ficció. Fa 10 anys, el director català ja va intentar sense èxit portar al cine les aventures del tronat superheroi espanyol, però avui, després d’una feina difícil i extenuant derivada de la complexitat del projecte, el vell somni de Ruiz Caldera es posa per fi a volar. Amb Superlópez volant pel cel amb els dits en forma de banyes, faltaria més.

“Jo vaig créixer llegint el còmic de Jan i record el seu sentit de la meravella, aquella barreja de comèdia, de costumisme, d’acció i d’aventura... I el meu propòsit ha sigut recuperar aquella sensació, aquella màgia”, explica Ruiz Caldera en conversa amb aquest diari, just abans de l’estrena de ‘Superlópez’ al Festival de Sitges, on va ser projectada aquest divendres fora de concurs. Dani Rovira (inimaginable pensar en un altre actor més adequat per calçar-se l’icònic pijama de saldo) interpreta el superheroi patri, del que coneixerem els orígens al remot planeta Chitón, l’accidentada arribada còsmica a Espanya, els primers anys en companyia dels seus pares adoptius, i l’edat adulta com a discret oficinista sota les ordres del seu amic i cap Jaime (Julián López). Abans, per descomptat, d’enfrontar-se en duel com a ‘Transformers’ a la gran dolenta de la funció (Maribel Verdú), procedent també de Chitón.

“No volíem adaptar cap còmic existent, perquè s’hauria fet massa evident el diferent que és el llenguatge del còmic i del cine”, relata Ruiz Caldera. “Amb els guionistes [Borja Cobeaga i Diego San José] vam veure que als còmics hi ha una el·lipsi brutal des que arriba el nadó des de Chitón a la Terra fins que es posa a treballar i és nòvio de Luisa Lanas. ¿Què va passar allà al mig? En aquesta el·lipsi hem ficat la pel·lícula. Ens agradava la idea d’explicar qui li havia fet aquest vestit tan mal fet, com aprenia a descobrir i a utilitzar els superpoders...”. I allà hi ha, finalment, aquesta mena de paròdia o homenatge al referencial ‘Supermán’ de Richard Donner (1978), carregada d’espurna i humor, d’aventures i amor, de costumisme i fantasia, amb l’inequívoc segell pop de Ruiz Caldera, autor de la formidable ‘Anacleto’ (2015) i de la hilarant ‘Spanish movie’ (2009).

I, per descomptat, de tones d’efectes especials. “La complexitat tècnica ha sigut una de les raons per les quals ha costat tant tirar endavant el projecte. Jan i ‘Superlópez’ mereixien que quan voli, voli bé. O que quan lluiti contra un robot, estigui a l’altura del que la gent veu en els cines habitualment”, explica el director, abocat en elogis cap al seu equip tècnic. “És que és la mateixa gent que ha fet l’onada de ‘Lo imposible’ o els dracs de ‘Jocs de Trons’, així que és normal que hagi sortit bé”.

La discreció de Jan

Jan, home de naturalesa discreta, sempre en premeditat segon pla, ha preferit no participar activament en el projecte de ‘Superlópez’. “Sé que Dani Rovira és bon actor, l’he vist actuar i espero que ho faci bé. De la resta de l’equip també puc dir el mateix. Però faran el seu Superlópez, no el meu”, va declarar Jan en una entrevista amb aquest diari durant el passat Saló del Còmic. Ruiz Caldera revela que, durant el projecte, s’han escrit un parell de vegades. “Ell és l’autor del material original, i nosaltres l’hem adaptat a la nostra manera, però sempre ha sigut molt respectuós i afectuós. Li vaig ensenyar la pel·lícula en primícia, per deferència, i per un espia que tenia en la projecció, sé que va riure molt”, explica el director català. “Per a mi, Jan és un geni, sense cap dubte”.

“De nen volia ser Pippi Langstrum, perquè em flipava la seva llibertat tan anarquista. Però mai hauria pogut imaginar que acabaria sent un superheroi”

Dani Rovira

Al jardí de l’Hotel Melià Sitges, centre neuràlgic del festival, Dani Rovira i Julián López també atenen la premsa en una jornada frenètica, hiperactiva, amb nombrosos caçadors d’autògrafs i presència d’alguns dels màxims responsables de la producció, com Antonio Asensio Mosbah (Zeta Cinema) o Ghislain Barrois (Telecinco Cinema). Rovira, molt elegant amb americana i barba cuidada, fa broma sobre la seva condició de superheroi. “A veure, de nen sempre es fantasieja i jo volia ser Pipi Langstrum, perquè em flipava la seva llibertat tan anarquista. Però mai hauria pogut imaginar que acabaria sent un superheroi”, explica el protagonista d’‘Ocho apellidos vascos’, al costat del qual s’asseu el sempre hilarant López. “Jo tenia una especial il·lusió per treballar en aquest projecte. Soc amic de Javi [Ruiz Caldera] i sempre li deia que em fiqués. Però veia que la cosa avançava i jo no hi sortia. Fins que per fi hi va haver una oportunitat i vaig entrar. Ha sigut una experiència fabulosa, m’ho he passat molt bé”, explica el geni de Conca.

Per a Rovira, hi ha una cosa atraient en la condició espanyola de Superlópez, més aviat en la seva imperfecció humana, en la seva condició domèstica de tipus corrent amb poders especials. “A les pel·lícules de superherois, aquests solen ser infal·libles. En aquest cas, que Superlópez salvi el món no vol dir que no sigui matusser. O que necessiti prendre’s una estoneta per prendre’s abans un cafè amb llet i un croissant. Això és una cosa molt d’aquí, molt espanyola”. La parella, sobrada de carisma i simpatia –autèntics ‘cracs’ en el que fan–, va tenir paraules d’elogi per a la gran absent a la festa, la sempre fabulosa Alexandra Jiménez, que interpreta Luisa Lanas, nòvia del nostre heroi. “Sense desmerèixer ningú, és el millor de la pel·lícula. I he sentit declaracions de Luisa Lanas en les quals diu identificar-se molt amb Alexandra”, fa broma López. “Alexandra és l’actriu total. Havia treballat amb ella ja abans en una pel·lícula amb molta càrrega dramàtica, i aquí és al contrari. La comèdia li surt pels porus”, secunda el malagueny, que, per cert, va dir haver-se inspirat, a la seva manera, en ‘Hancock’ i en ‘El gran heroi americà’. “Pel·lícules d’herois una mica maldestres, una mica com jo”.