ESTRENA D'UN EMBLEMÀTIC MUSICAL

Àngel Llàcer, gran diva a 'La jaula de las locas'

L'actor i director es corona amb una carismàtica i poderosa interpretació al Tívoli

fcasals44909990 barcelona 05 09 2018   icult   una de las escenas de la obra180919140129

fcasals44909990 barcelona 05 09 2018 icult una de las escenas de la obra180919140129 / JORDI COTRINA

2
Es llegeix en minuts
Imma Fernández
Imma Fernández

Periodista

ver +

És el paper de la seva vida. Àngel Llàcer, embotit en la disfressa de Zazá, la transformista estrella del cabaret de la Riviera francesa que dona títol al musical ‘La jaula de las locas’ (‘La cage aux folles’). El protagonista i director de l’adaptació al castellà de l’emblemàtic èxit de Broadway, basat en l’obra del francès Jean Poiret (de 1973), triomfa al Tívoli amb un personatge que li va com un guant i li permet exhibir un domini escènic formidable. Al seu costat, el sempre formidable Ivan Labanda assumeix exquisit i impecable Georges, el mestre de cerimònies, gerent del club i parella d’Albin (Zazá). Acompanyats per una desena d’actors, vuit ballarins i vuit músics, regnaran sens dubte a la cartellera barcelonina (després saltaran a Madrid) amb una superproducció –¡dos milions de pressupost!– que conté tots els ingredients per atrapar el públic. És una festa, i la gent té ganes de passar-ho bé.

En una primera part més cabaretera, Llàcer enlluerna amb perruca i maquillatge a l’estil Marilyn –alguns despistats no el van reconèixer–, llueix les seves taules en la passejada per la platea –en l’estrena de dijous va treure molta punta a la presència d’Ada Colau i la “catalana” Elsa Artadi– i malgasta potència vocal i carisma entonant aquell ‘Soy lo que soy’ convertit en himne de la llibertat. ¡I que bé s’espavila amb els talons!  

Podria haver-se entregat als excessos, però Llàcer modula aquí molt bé els diferents registres (també la dicció francesa) sota la pell de Zazá. Dibuixa amb contenció la cara humana d’Albin, homosexual que ha criat com a ‘mare’ el jove Jean-Michel (Roc Bernadí) al costat del pare del noi, l’esmentat Georges. També encerta en una direcció –Manu Guix n’assumeix la part musical amb Andreu Gallén– que alterna amb ritme i frescor la comèdia amb les escenes corals cabareteres, apuntalades pelvistós i alegre tiberi del vestuari (140 canvis).

Exaltació gai

La trama s’exalta en una segona part entregada a la comèdia quan la parella gai se les ha de veure amb els futurs sogres de Jean-Michel. El pare de la nòvia és un diputat ultraconservador –un José Luis Mosquera que recorda al transsumpte ‘polac’ de Rajoy– que desitja netejar França de locals depravats com el que regenten Georges i Albin. Convé que aquest últim torni a ficar-se a l’armari, a la qual cosa el transvestit es resisteix.

Notícies relacionades

Mireia Portas (‘Polònia’) aporta la seva reconeixible comicitat com la dona abnegada del polític, amb ganes d’alliberar-se del jou conservador, i destaca l’actor Ricky Mata, que llueix de manera brillant en la seva esbojarrada interpretació del majordom. Tant arrenca amb una saeta que com amb una dansa oriental. Hilarant.

Entre les coreografies –no són totes per tirar coets–, destacarem el ball, vaixella en mà, que es marquen fent malabars per evitar que el matrimoni descobreixi els dibuixos gais en la porcellana. Al final, una platea dempeus va celebrar entre ovacions un musical cridat a tenir llarga vida.

Temes:

Musicals Teatre