'Viaje al cuarto de una madre': quan els fills volen del niu

Una mare, una filla i l’espai on viuen. Són els tres elements que componen l’‘opera prima’ de Celia Rico Clavellino titulada ‘Viaje al cuarto de una madre’,un drama que gira entorn dels vincles maternofilials i que es presenta a la secció Nous Directors del Festival de Sant Sebastià.

La pel·lícula ens endinsa en un doble itinerari: el que pateix la Leonor (Anna Castillo), una noia que necessita sortir d’aquesta atmosfera de protecció i començar a prendre decisions per ella mateixa, i el de l’Estrella (Lola Dueñas), estancada després de la mort del seu marit i que es refugia en l’amor a la seva filla com a única taula de salvació.

“Es tracta d’una relació allunyada dels clixés”, ens explica Anna Castillo. “Però alhora resulta molt real, perquè descriu coses que jo crec que ens han passat a totes com a filles, aquest sentiment de responsabilitat envers la teva mare, no voler fer-li mal i alhora sentir la necessitat imperiosa de sortir d’allà i prendre una mica de distància. És una cosa molt senzilla, però que poques vegades s’ha explicat tan bé”.

Les dues actrius els va emocionar profundament el guió de Celia i de seguida van voler involucrar-se en el projecte. Per interpretar a l’Estrella, Lola Dueñas es va traslladar uns mesos abans del rodatge a Constantina, a la província de Sevilla, on passa l’acció, i va estar rebent classes de costura de la mateixa mare de la directora, Gloria. “Sabia que només podia accedir al personatge a través de la seva professió, ja que d’alguna manera defineix el seu caràcter. Soc molt obsessiva i pesada i em vaig entossudir a fer-ho bé, però és que era important per explicar com era l’Estrella. La mare de Celia es va convertir en la meva gran mestra i ho vaig aprendre tot d’ella”.

A la directora li interessava explorarl’univers femení a través de la maternitat i per a això va utilitzar com a metàfora una taula braser al voltant de la qual, totes dues havien construït la seva intimitat al llarg dels anys. “És un personatge més”, diu Anna. “I simbolitza el vincle de protecció, calor i comoditat que els havia acollit i acompanyat fins al moment”.

Espai tancat

La pel·lícula es desenvolupa gairebé per complet en l’espai tancat d’una casa, en la més estricta intimitat domèstica. La mare mira a l’habitació de la seva filla i viceversa, establint-se un joc de perspectives molt interessant en el qual totes dues intenten comprendre’s i respectar-se. Per això resultava fonamental la complicitat entre les dues actrius, que ens regalen una interpretació tan generosa com plena de sensibilitat.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Es tracta d’una pel·lícula de gestos petits i grans emocions, i que aposta de manera molt clara per la sobrietat estilística. “Quan vaig llegir el guió i vaig conèixer a Celia em vaig adonar que era una gran directora”, explica Lola Dueñas. “I els grans directors poden fer gairebé qualsevol cosa”.

Les dues actrius reconeixen entusiasmades que estem en un any de pel·lícules que s’articulen al voltant de grans duels interpretatius femenins, entre elles ‘La enfermedad del amor’ (Susi Sánchez i Bárbara Lennie) i ‘Quién te cantará’ (Nawja Nimri i Eva Llorach). “Crec que travessem un formidable moment i per sort hi ha directores com Celia que escriuen papers meravellosos per a nosaltres”, conclou Anna.