ELS PREMIS EMMY

'La maravillosa Sra. Maisel', una altra victòria de l''streaming'

Per primera vegada, una sèrie d'una plataforma, en aquest cas Amazon Prime Vídeo, s'emporta l'Emmy a la millor sèrie de comèdia, així com set estatuetes més, entre les quals la de millor actriu principal

jgarcia45083499 rachel brosnahan winner of the award for outstanding lead ac180918160707

jgarcia45083499 rachel brosnahan winner of the award for outstanding lead ac180918160707 / Jordan Strauss

1
Es llegeix en minuts
Quim Casas

L’streaming, en aquest cas a travésd’Amazon Prime Vídeo, s’ha adjudicat per primera vegada l’Emmy a la millor sèrie en la categoria de comèdia. I ho ha fet amb vuit estatuetes, entre les quals, també les de millor direcció, guió i actriu principal. Ha sigut la sorpresa de l’any, una sèrie en aparença de baix perfil que demostra la puixança d’una determinada serialitat còmica i del protagonisme femení en la concepció d’un nou estil comèdia. Abans va ser el triomf de Girls, tot i que la sèrie de Lena Dunham fos eternament nominada però mai premiada en els Emmy.

La maravillosa Sra. Maisel, a més, restitueix el paper de les comediantes i monologuistes nord-americans, territori generalment dominat pels còmics masculins, de Lenny Bruce Louis C. K. En la seva concepció hi ha la productora i escriptora Amy Sherman-Palladino, guionista de diversos episodis de Roseanne i creadora de Las chicas Gilmore. Sempre en el territori de la comèdia.

Notícies relacionades

La premiada Rachel Brosnahan ja havia rebut una candidatura a l’Emmy pel seu paper de prostituta a House of cards. Per la seva composició de Miriam Maisel ja havia obtingut prèviament un Globus d’Or. El personatge és una mestressa de casa jueva que descobreix les seves habilitats per a l’humor en viu al Nova York de 1958, la mateixa ciutat i època en què arrancava Mad men. Però l’estètica és ben diferent, la dels clubs nocturns on la comèdia es converteix en un art.

Sherman-Palladino s’ha inspirat en figures reals com Joan Rivers, monologuista televisiva als anys 60. La sèrie evoca molt bé aquells anys a través d’una cuidada reconstrucció. No és només una reconstrucció visual, sinó emocional: l’accent corrosiu de l’humor jueu i políticament més que incorrecte, l’atmosfera jazzística d’alguns dels locals i les actuacions de Lenny Bruce, encarnat per Bruce Kirby, actor vist en la segona temporada de The deuce (Las crónicas de Times Square), i Bob Newhart, veterà actor de televisió, cine i ràdio que no va guanyar el seu primer Emmy fins al 2013, pel seu divertit paper de professor Protón a The big bang theory.