NOVETAT EDITORIAL

Marilyn Bobes visibilitza els problemes de les dones a Cuba

L'agència Balcells fitxa l'escriptora cubana després que hagi guanyat el primer Premi Guantanamera amb 12 relats sobre problemes, com ara el maltractament, l'abús o el masclisme

zentauroepp45005258 barcelona 12 09 2018 la escritora marylin bobes presenta su 180912171454

zentauroepp45005258 barcelona 12 09 2018 la escritora marylin bobes presenta su 180912171454 / ALBERT BERTRAN

3
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Explica l’autora cubana Marilyn Bobes, sense ni un pestanyeig, que al seu país es coneixen pocs casos de violació i que no li consten gaires denúncies. Aclareix: està penada amb la pena de mort. També explica que a Cuba la societat no és tan masclista com abans i lamenta que encara no hi hagi cap llei contra la violència de gènere, que des de l’Estat sol minimitzar-se i que és castigada igual que si l’agredit fos un home. Són alguns dels temes i problemes que, com la persecució de l’homosexualitat, la maternitat com a elecció o les relacions abusives, “comunes en les cubanes però amb caràcter universal”, afecten les dones protagonistes dels12 relats d’‘Alguien tiene que llorar otra vez’, obra que ha presentat a Barcelona com a vencedora del primer Premi Guantanamera i que li ha valgut ser representada perl’Agència Literària Carmen Balcells.

Novel·la en marxa

Bobes, molt reconeguda al seu país i premiada a Llatinoamèrica, arriba sota el paraigua de Lluís Miquel Palomares, director editorial de l’agència i fill de la desapareguda Carmen Balcells, que fa anys que tenia al cap bussejar en el talent literari de l’illa caribenya i que està especialment interessat en la futura novel·la en la qual Bobes ja està treballant. Va ser a la fira del llibre de Frankfurt on Palomares va conèixer l’editorial sevillana Guantanamera, que segons el seu director, Daniel Pinilla, compta “amb el catàleg d’autors cubans contemporanis més gran” i intenta fer-los visibles més enllà de Cuba, un mercat, afegeix, “molt aïllat” però amb una important “efervescència cultural”. El premi, opina l’autora, pot ser una manera de superar el “bloqueig cultural” sofert. 

"A Cuba no es coneix el 'cas Weinstein' ni el moviment #MeToo", assegura després de constatar l’aïllament de l’illa, amb un precari accés a internet 

Fa només dos anys i mig que internet va arribar a Cuba. Bobes no és a les xarxes socials i admet que viu bastant desconnectada, ja que el seu accés a la xarxa és molt lent, com passa a tot el país, on hi ha punts de wifi en alguns carrers, al voltant dels quals es reuneix la gent per connectar-se. De fet, ella s’ha assabentat a Barcelona del corrent #MeToo i de les denúncies d’abusos que va desencadenar el ‘cas Weinstein’.“A Cuba no es coneix”, assegura. 

Premi Nacional de Periodisme, Bobes exerceix, a més, l’ofici com a ‘freelance’ en temes culturals i escriu poesia. No es considera “una feminista exagerada” però sí que li interessa “parlar de les situacions en les quals les dones són discriminades”.“No dono solucions, només intento que les dones reflexionin, siguin conscients dels seus problemes i tractin de sortir del laberint en el qual estan ficades. A Cuba no va arribar el moviment feminista dels 60 i la consciència de gènere no està gaire desenvolupada, tot i que això està canviant.” Un dels relats, ‘Taxi driver o dues dones’, revela que va sorgir quan el 2007 va venir a Barcelona amb motiu del Liber, fira que del pròxim 3 al 5 d’octubre torna a la ciutatLiber3 al 5 d’octubre, precisament amb Cuba com a país convidat. “Vaig pujar a un taxi i la conductora i jo vam començar a parlar sobre dones. Hi va haver una connexió tan gran que va acabar plorant després d’explicar-me que el seu marit la maltractava. No va voler cobrar-me la carrera”. 

Canvis amb Trump

Notícies relacionades

Bobes lamenta que “amb Trump s’han perdut les relacions amb els Estats Units, després que amb Obama s’obrís una època de molta esperança”. En els últims anys, afegeix, “la situació ha millorat, tot i que els preus continuen una mica alts; molts repatriats han pogut tornar i ja no hi ha problemes per entrar i sortir de l’illa”. 

‘Alguien tiene que llorar otra vez’, el títol del qual deriva d’un llibre anterior amb què el 1995 va guanyar el Premi Casa de las Américas, inclou en aquesta edició actualitzada un relat inèdit i un altre guardonat amb el Premi Cortázar 2016.