Marcos Vall, heroi de culte del pop brasiler

Si Marcos Valle no és un músic encara més cèlebre, potser és pel seu caràcter esmunyedís, la seva incapacitat per pertànyer molt temps al mateix lloc. A la societat li agrada catalogar i a Valle no li interessa repetir. Quan es va donar a conèixer, a començaments dels 60, buscava la bossa nova perfecta. La va trobar a ‘Samba de verão’, una de les cançons més versionades de la història de la música popular brasilera. “No sé si podria elegir el meu ‘cover’ preferit”, ens explica Vall des de Rio de Janeiro, abans que es produeixi el seu debut a Barcelona. “Però si hagués d’elegir em quedaria amb la de Caetano Veloso Caetano Veloso. I la que feia en viu [el pianista jazz] Oscar PetersonOscar Peterson”.

L’èxit de ‘Samba de verão’ el va portar fins als Estats Units, on va gravar per al mític segell Verve ‘Samba 68’, barreja d’adaptacions en anglès dels seus primers èxits i alguns temes nous. “Va ser un disc molt important per a mi”, explica. “És del millor que he gravat. Ja als 90, DJs europeus [com l’influent Gilles Peterson] el van redescobrir i això va propiciar la meva tornada després d’una certa inactivitat”.

Però no avancem esdeveniments. Abans d’aquesta tornada, n’hi va haver d’altres. Si Valle, com dèiem, no és encara més conegut, potser és també perquè ha desenvolupat la seva carrera per intervals, combinant èpoques d’enorme creativitat amb altres de retraïment i silenci, en part per la castradora dictadura militar que va començar a governar el Brasil fa quatre dècades.

Els anys de plom li van enfonsar més que van inspirar, però van ser esperó per a una gran cançó protesta: ‘Viola enluarada’. “Poc abans de tornar des dels Estats Units al Brasil a finals dels 60, vaig compondre una melodia molt brasilera perquè tenia nostàlgia del meu país i sabia per tot el que estava passant amb la dictadura. L’hi vaig portar al meu germà, Paulo Sérgio Valle, qui va escriure la lletra. Poc després, vaig conèixerMilton Nascimento i cantem el tema junts”, explica Valle sobre un tema convertit en himne de la Guerrilla de l’Araguaia.

Col·laborador nat

Enemic del solipsisme, Valle és un creador que s’encoratja en el treball conjunt, que necessita l’intercanvi d’energia amb altres grans músics. Però no li suggereixis que es va passar al jazz rock per la influència de Nascimento i la seva banda Som Imaginário. “La influència del rock, el jazz o la música negra comença molt aviat. Tot això era al meu cap. Jo em vaig educar en la clàssica i vaig començar gravant bossa, però escoltava tota classe de músiques”.

Discos com ‘Marcos Valle’, ‘Vento Sul’ i ‘Previsão do tempo’, gravats amb, respectivament, Som Imaginário, els progressius O Terço i els músics que després serien Azymuth, van tenir menys èxit que els seus discos bossa i durant molt temps van estar descatalogats; les reedicions del segell Light In The Attic a començaments d’aquesta dècada van ajudar al seu actual estatus de clàssics de culte.

A finals dels 70, Valle va fugir una altra vegada de la dictadura (“m’estava tornant massa introspectiu”). Instal·lat a Los Angeles, va col·laborar amb Sarah Vaughan, Chicago o el tità R&B Leon Ware. “Les cançons amb Ware m’encanten”, diu amb orgull. “Jo adorava la música negra i treballar amb un col·laborador de Marvin Gaye [per exemple, Ware va produir el clàssic ‘I want you’ de 1976] m’omplia d’orgull. De seguida ens vam fer amics”. De la seva fructífera unió emergeix amb llum particular ‘Estrelar’, tota una vibrant bomba boogie-funk.

Recuperat als 90

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

“Que la gent jove estigués ballant la meva música als clubs em resultava sorprenent. Em feia feliç”, diu el músic sobre la seva recuperació a mitjans dels 90 gràcies a DJs no només europeus, sinó també japonesos. Va acabar fitxant pel segell britanicobrasiler Far Out i publicant nous àlbums, com la nova reedició de ‘Nova bossa nova’ de 1998 o l’excel·lent ‘Estática’ del 2010, amb alguna picada d’ullet sorprenent al techno de Detroit.

Als gairebé 75 anys, Valle sembla més actiu que mai. Té nou disc en camí (“molt pop”, assenyala) i comparteix amb els seus antics fillols Azymuth una gira europea que demà, dia 4, passa per la sala Apolo.