L'Acadèmia de Hollywood busca a batzegades el nou rumb per als Oscar

Els Oscar tornen a la casella de sortida, 91 anys després. Quan el 1929 es van entregar els primers dins d’una estratègia dels estudis de Hollywood per augmentar ingressos, apaivagar els sindicats i millorar una reputació en declivi per escàndols morals, dos títols van ser reconeguts en el que avui seria l’equivalent a millor pel·lícula: ‘Wings’, de William Wellman, premiada perl’“excepcional producció”,i ‘Alba’, de F. W. Murnau, destacada pel seu assoliment “únic i artístic”.

Aquesta dicotomia va durar només un any però ressuscitarà el proper 24 de febrer com a conseqüència de la controvertida i ara per ara àmpliament criticada decisió de l’Acadèmia de Hollywood d’establir una categoria que premiï l’“assoliment excepcional en pel·lícula popular”.I escassegen ara per ara els detalls i abunden els interrogants (¿qui mesura la popularitat?; si es mesura per taquilla, ¿comptarà la dels Estats Units o la global?; ¿què passa amb les estrenes tardanes?). Però el canvi, sumat a d’altres com limitar la gala a tres hores i fer l’entrega en directe d’algunes estatuetes de la retransmissió per televisió, més que previsiblement de categories injustament injuriades com a “menors”, deixa en evidència que l’Acadèmia de Hollywood està buscant un nou rumb per a la seva festa gran.

Un barco, dos timons

El barco ara per ara es mou amb dos timons que el guien en direccions contraposades. D’una banda, intentant evitar les justificades crítiques per falta de diversitat en la indústria que es replica a les seves files, l’Acadèmia en els últims anys ha estat obrint les portes a més dones, a més races, a més nacionalitats... un ventall de veus l’eco del qual s’ha començat a sentir als premis, que en recents edicions han coronat millor pel·lícula‘Moonlight’ i ‘La forma del agua’. Per un altre, se segueix rendint homenatge al poderós cavaller Don Diners. Ja es va ampliar a deu el nombre de pel·lícules nominades a la grossa, però ara va més enllà.

Com ha detallat ‘Variety’, van ser els executius d’ABC, la cadena de televisió propietat de Disney que retransmet els Oscar (amb contracte actual fins al 2028), els qui després de l’última gala van tenir una reunió amb la junta directiva de l’Acadèmia urgint als canvis, una demanda que feia anys que reclamaven.L’audiència de l’última cerimònia, que va durar gairebé quatre hores, havia caigut un 19% respecte al 2017, fins alrècord a la baixa de 26,6 milions d’espectadors. El descens era més assenyalat encara entre joves d’entre 18 i 34 anys: 29%

Poc importa que els Oscar segueixin sent, després de la Super Bowl, el més seguit a la televisió dels EUA. O que no siguin les úniques “víctimes” de canvis profunds en el consum dels espectadors, que en molts casos opten per sèries i altres productes audiovisuals abans que per pel·lícules i ja no veuen les gales de premis com abans (la caiguda d’audiència dels últims Grammy va ser del 24% respecte a l’any anterior). El pressupost de l’Acadèmia depèn majoritàriament dels drets de retransmissió de la gala. I darrere de qui li paga, ABC, hi ha Disney, un estudi que produeix, entre altres, les pel·lícules de Marvel o la sagad’‘Star Wars’.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

No és previsible que en la marginació de lliurament de premis en directe, encara també per detallar, es vegi afectada la categoria de pel·lícula en llengua estrangera per a la qual aquest dijous Espanya ha preseleccionat ‘Campeones’, ‘Handia’ i ‘Todos lo saben’,especialment ja que els 54 membres de la junta directiva de l’Acadèmia van explicar als seus més de 7.000 membres que els canvis parteixen d’un intent de fer “uns Oscar més accessibles per als nostres espectadors a tot el món”.

Gueto

Executius d’ABC van suggerir a ‘Variety’ que “canvis en institucions duradores com els Oscar sovint provoquen queixes” i creuen que “les audiències acabaran acceptant el nou format”, però encara l’han de provar. I és segur que el debat està servit. Richard Brody, crític de cine de ‘The New Yorker’, ha escrit que la creació de la categoria de millor pel·lícula popular és una de mesurada “més que absurda i desesperada: és empudegadorament ofensiva”.I d’altres també apunten a la pudor de crear un gueto que separi “art” i “popular” amb una categoria que alguns creuen que neix ja amb tares, com una espècie d’estatueta de segona, just l’any de ‘Black Panther’,un fenomen (amb el segell Disney) no només de masses sinó de fort component social i racial.“Separats però iguals”era una frase amb què es va justificar legalment la segregació racial als EUA. Alguns senten els seus ecos als Oscar.