26 set 2020

Anar al contingut

fenomen

El 'selfie' pot ser revolucionari

Les autofotos arrosseguen fama de narcisistes i frívoles, però tenen un potencial per a l'activisme social encara poc explorat

Álvaro García Benito

El 'selfie' pot ser revolucionari

RICARD CUGAT

El ‘selfie’. Una moda imposada per les noves tecnologies. Per a molts, reflecteix el narcisisme i la frivolitat de la societat actual, així com la necessitat d’exhibir el moment més que disfrutar-lo. Un cas extrem però en absolut anecdòtic és el que porta els més inconscients a arriscar la seva vida per buscar una imatge perfecta. Sense anar més lluny, la platges de Goa, a l’Índia, han prohibit fer autofotos a causa de l’alt nombre de morts causades per aquesta raó. Segons l’organització nord-americana Priceonomics, si ets a prop dels 21, és més probable que et juguis la pell per una bona foto. Però no tot és tan fosc com sembla: els ‘selfies’ contenen una dimensió revolucionària o com a mínim activista que només s’ha començat a explorar.

Quan es pensa en aquest fenomen, el primer que ve a la ment és el culte al jo, però la qüestió s’estén més enllà del simple exhibicionisme. A les xarxes, cada persona escull la forma en què decideix mostrar-se, i aquesta recerca d’una imatge personal pot arribar a alterar la visió que tenim de nosaltres mateixos. "Amb el ‘selfie’, el que passa és que tu decideixes el que surt a la foto i no estàs exposat a una cosa que no controles: exposes un posat del que vols ser", afirma Ruth Rodríguez, professora de Periodisme a la UPF (Universitat Pompeu Fabra).

Fenomen revolucionari

Però, ¿què passa quan s’utilitza el ‘selfie’ en un registre artístic? Cindy Sherman, fotògrafa i artista de prestigi, s’utilitza a si mateixa com a vehicle per representar temes del món modern: el paper de la dona, de l’artista, etcètera. Amb la varietat de formes en què representa el seu jo ha formulat importants crítiques a la societat. "Quan la imatge s’utilitza com a mode de descobriment, redescobriment i definició del jo, té sentit", assegura Rodríguez.

Cindy Sherman

Cindy Sherman posant per a una fotografia d’una de les seves col·leccions / Cindy sherman

Tot i que el potencial de les autofotos va molt més enllà. Selfie! De l’autorretrat al microrelat exposa al Museu Etnològic i de les Cultures del Món, equipament de Montcada, alguns exemples que demostren les capacitats del ‘selfie’ com a eina comunicativa. Daniela Longobardi, part de l’equip de comissariat, defensa que "els ‘selfies’ poden ser alguna cosa més, com una conversa virtual", i apunta: "Però el veritablement interessant és com interactuen amb els ‘posts’ i com, així, s’obren noves vies de comunicació".

Per demostrar-ho, en l’exposició trobem diferents casos d’activisme centrats en l’ús del ‘selfie’. Un d’aquests és el de Noa Jansma i el seu Instagram @dearcatcallers, on la noia penja fotos en els moments en què és assetjada pel carrer, amb els seus assetjadors. D’altra banda, tenim l’anglesa establerta a Barcelona Radhika Sanghani i el seu #sideprofileselfie, on incita la gent que s’avergonyeix de tenir un nas gran que pengin fotos de si mateixos de perfil, reivindicant una nova idea de bellesa. "Sí que hi ha gent que fa ‘selfies’ només per vanitat, però també n’hi ha que els utilitza per reivindicar la seva identitat i la seva bellesa", afirma Sanghani.

A l’esquerra Noa Jansma, posant amb un presumpte assetjador en un ‘selfie’ per a la seva campanya @dearcatcallers, a la dreta, Radhika Sanghani posant per a una foto d’Instagram que pertany a la seva campanya #sideprofileselfie

A l’esquerra, Noa Jansma, posant amb un presumpte assetjador que li llança un petó en un ‘selfie’ per a la seva campanya @dearcatcallers. A la dreta, Radhika Sanghani amb el seu nas real (dreta) i amb una simulació de retoc en un muntatge pertanyent a la seva campanya #sideprofileselfie / Noa jansma i radhika sanghani 

També es poden trobar casos de denúncia social com el de Fatoumata Chérif i el seu #selfieDechéts, que utilitza les autofotos amb la intenció de generar un canvi. Els seus ‘selfies’ li han permès denunciar l’acumulació d’escombraries als carrers de Conakry (Guinea), i ha portat altres persones a la Costa d’Ivori i la República Democràtica del Congo a exposar situacions semblants. Per tant, una cosa tan 'banal’ com les autofotos pot adquirir una dimensió contracultural gairebé inexplorada.

La crítica fàcil

Llavors, ¿a què es deu tanta acidesa contra el 'fenomen selfie'? "En general se segueix una línia de 'pànic moral’, on es demonitza el fenomen ‘selfie’, com gairebé tot el que té a veure amb joves i tecnologia", afirma Gemma San Cornelio, professora d’estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) i coautora de l’estudi Selfiestories.

És cert que pot parlar malament de la nostra societat veure tantes persones fent-se ‘selfies’ davant de qualsevol monument, i és una barbaritat que els ‘selfies’ de risc causessin almenys 49 morts a tot el planeta entre el 2014 i el 2016, segons Priceonomics (però també hi ha morts per gent que practica esports extrems per la pujada d’adrenalina). En qualsevol cas, cap de les dues coses entra en conflicte amb les capacitats comunicatives i de reclam que té el ‘selfie’. Com tota forma d’expressió, es pot utilitzar tant per dir tonteries com per dir coses importants.

Fatouma Chérif

Fatoumata Chérif posant davant dels residus d’una platja a Conakry (Guinea)  / Fatoumata Chérif 

"Falten estudis rigorosos i perspectiva per definir els contextos que afecta el ‘selfie’", conclou, la qual cosa sol acabar en conclusions precipitades que estigmatitzen i ataquen una forma d’expressió vàlida. "Vas sumant capes de connotacions negatives, i al final demonitzes una cosa de forma molt absurda", explica San Cornelio.

Una cosa queda clara: el ‘selfie’ s’ha convertit en una nova forma d’expressió a través de la qual es canalitzen tant impulsos narcisistes com, encara en molta menor mesura, tocs d’atenció sobre qüestions importants.