Karine Teles: «Totes les mares passem per moments d'esgotament i desesperació»

La pel·lícula brasilera ‘Siempre juntos (Benzinho)', es va convertir en l’autèntica revelació del Festival de Màlaga passat, on va guanyar el màxim guardó, La Biznaga de Oro a la secció Llatinoamericana. I tot gràcies a la transparència i proximitat que es desprèn la història d’una dona, mare de quatre fills, que ha de tirar endavant la seva família mentre intenta aprovar el graduat escolar, ajuda la seva germana víctima de maltractaments i ha de fer front a l’abandonament del niu del seu primogènit, que marxa a estudiar a l’estranger.

No hi ha motiu per espantar-se, malgrat la concentració de problemes, el director Gustavo Pizzi no aborda la temàtica social de manera tremendista. La seva càmera s’endinsa en l’espai domèstic d’aquesta família a través dels ulls de la seva heroïna quotidiana, Irene, i simplement registra el que allà s’esdevé per evidenciar l’esperit de lluita i resistència que la recorre.

“El nostre objectiu era endinsar-nos al cap d’aquesta dona”, explica Karine Teles, l’actriu que interpreta Irene i coguionista de la pel·lícula. “Volíem seguir des de dins els seus desafiaments, les seves alegries i els seus desitjos”.

‘Siempre juntos (Benzinho)’ es converteix en un autèntic monument a les mares, als seus sacrificis diaris, a les seves insatisfaccions internes i secretes. Hi ha un moment a la pel·lícula en què el personatge cau a terra perquè ja no pot més, plora i es lamenta, però s’aixeca per continuar. “Totes les mares es veuen reflectits en aquesta escena. Totes. Passem per moments d’esgotament i desesperació, però l’amor que tenim pels nostres fills ens fa seguir endavant”.

El masclisme, mal endèmic

Karine Teles es mostra molt crítica amb la política del seu país, sumit en un profund desencant i en l’estructura social del qual continuen presents les desigualtats i la corrupció econòmica. “Hem patit un tremend retrocés en poc temps. Els avenços que havíem aconseguit s’han quedat estancats. La desigualtat és una realitat i un enorme problema. Tenim grans milionaris i mercats de luxe i persones que es moren de gana. I la corrupció en política és un verí poderós que frena el nostre avenç. Per això com artistes, el nostre deure és pensar en les persones d’avui i parlar de les necessitats més urgents”.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

El masclisme és un altre dels mals endèmics que llasten el progrés de la societat brasilera. “Aquí estem molt endarrerits en la batalla feminista, existeix un moviment fort i actiu, però sent el Brasil un país continental que és fruit de la cultura de la violació (el nostre mestissatge és majoritàriament fruit d’abusos per part dels colonitzadors) encara ens queda molt per discutir, explicar i canviar. Són innombrables els casos d’assassinat i violència contra la dona tots els dies, i encara així, la primera reacció és qüestionar la víctima”.

‘Siempre juntos (Benzinho)’ segueix la línia d’algunes pel·lícules brasileres que ens han arribat en els últims anys, i que intenten posar de manifestos aquests problemes a través de la reivindicació. És el cas de la magnífica ‘Doña Clara’, de Kleber Mendoça Filho o ‘Una segona mare’, d’Anna Muylaert, en la qual Teles també va participar com a actriu. “Són una excepció, les dones continuem sent insuficientment retratades, però sí és cert que aquestes pel·lícules aporten un raig de llum, perquè es tracta de retrats femenins molt forts, molt contestataris, de dones que es troben oprimides en els seus entorns quotidians i continuen donant exemple amb la seva enteresa a l’hora d’enfrontar-se al poder establert”.