CRÍTICA DE CINE
'Nico, 1988': L'artista incompresa
El film, potser massa formalista, evoca l'ocàs ombrívol abans que l'esplendor de l'artista i musa, però enalteix sempre la qualitat d'una figura única
El títol de ‘Nico, 1988’ és bastant més que una pista. Recorda el d’un film de Bruno Dumont, ‘Camille Claudel 1915’. En els dos casos, en els dos biopics d’artista femenina torturada, incompresa i enfrontada als seus fantasmes, l’acció se centra en els últims anys de les seves vides. Nico, Christa Päfggen de nom real, musad’Andy Warhol, cantant de la primera Velvet Underground, actriu amb Fellini, amant de Philippe Garrel, model publicitària amb Leopoldo Pomés i autora d’un grapat de discos elegíacs, va morir a Eivissa el juliol del 1988. Aquest film, potser massa formalista, evoca l’ocàs ombrívol abans que l’esplendor, però enalteix sempre la qualitat d’una figura única.
Nico, 1988 ★★★
Direcció: Susanna Nichiarelli
Repartiment: Trine Dyrholm, John Gordon Sinclair, Anamaria Marinca, Sandor Funtek
Països: Itàlia/Bèlgica
Durada: 93 minuts
Any: 2017
Gènere: Drama
Estrena: 3 d’agost del 2018
- Tendències en salut L’ashwagandha, el suplement que conquista dones en la menopausa: «M’ha tret la boirina del cap»
- La pluja torrencial provoca riuades en diversos municipis
- Història naval De Barcelona a Cuba en vaixell noucentista
- Míting a Castella-la Manxa Feijóo promet als empresaris del camp menys burocràcia i impostos
- Acte polític a Màlaga Pedro Sánchez expressa el seu «orgull» per les protestes propalestines a la Vuelta a Espanya