CRÍTICA DE CINE

'Nico, 1988': L'artista incompresa

El film, potser massa formalista, evoca l'ocàs ombrívol abans que l'esplendor de l'artista i musa, però enalteix sempre la qualitat d'una figura única

estrenos-nico / periodico

1
Es llegeix en minuts
Quim Casas

El títol de ‘Nico, 1988’ és bastant més que una pista. Recorda el d’un film de Bruno Dumont, ‘Camille Claudel 1915’. En els dos casos, en els dos biopics d’artista femenina torturada, incompresa i enfrontada als seus fantasmes, l’acció se centra en els últims anys de les seves vides. Nico, Christa Päfggen de nom real, musad’Andy Warhol,  cantant de la primera Velvet Underground, actriu amb Fellini, amant de Philippe Garrel, model publicitària amb Leopoldo Pomés i autora d’un grapat de discos elegíacs, va morir a Eivissa el juliol del 1988. Aquest film, potser massa formalista, evoca l’ocàs ombrívol abans que l’esplendor, però enalteix sempre la qualitat d’una figura única.

Nico, 1988 ★★★

Direcció:  Susanna Nichiarelli

Repartiment:  Trine Dyrholm, John Gordon Sinclair, Anamaria Marinca, Sandor Funtek

Països:  Itàlia/Bèlgica

Durada:  93 minuts

Any:  2017

Gènere:  Drama

Estrena:  3 d’agost del 2018